La cinquena en menys de 12 hores

Avui fa un mes i un dia de la meva cinquena Matagalls-Montserrat.

Tot va començar amb una davallada involuntària del número d’entrenaments; tot i així, intentava que els pocs que fés fossin tan intensos com els de l’any passat, i que el resultat d’aquesta Matagalls-Montserrat  fos similar al de  l’anterior, ja que vaig fer una marxa de  Resistència de la Llopa’15 amb un temps molt millor que el de la Llopa’14.

La feina és el primer i buscar hores per entrenar amb tranquil·litat i amb molt de temps es feia difícil, malgrat tot, els resultats eren, com he dit, similars als de l’any passat.

Sort en tindria de sortir conjuntament amb en Gerard S. i en Martí L., que estaven per donar molt de sí.

Quan arriba el dia de la famosa Mm’15 les sensacions no són bones  i un mateix creu que si fa el mateix temps que l’any passat serà tot un èxit; aquesta Mm’15 té un parell o tres de quilòmetres menys que la de l’any passat i baixar el temps ha de ser l’objectiu atès que la sortida és molt diferent: no hi ha taps i la baixada és immediata.

S’acosta el dia, cal fer la motxilla: no carregar-la de gaires coses innecessàries perqué als avituallaments hi ha el just i necessari,  m’enduc una batería externa de mòbil, un frontal i les seves respectives bateries... I apa!!!! ja ho tinc tot per marxar cap al Brull.

Arribo al Brull tot fent la volta pel Muntanyà; hi ha cua de trànsit de vehicles a l’arribada pels autocars de l’organització, que deixen als participants al punt de sortida.

Soc al punt de sortida, és aviat, vaig a prendre algú i em  trobo amb en Gere, en Martí, l’Edu i en Rojas a la sortida. Ens posem a l’engraellat de sortida. Aviat serà la hora.

El gran moment, ja és hora i malgrat que fa una petit pujada surto trotant a un ritme maco. Sortim plegats  en Gere, en Martí i jo; en Gere marxa “per potes” , porta un ritme boníssim i sé del cert que pot arribar dels primers. En Martí i jo anem a un altre ritme, anem fent fins que arriba la baixada, en aquest moment en  Marti agafa una marxa més; no obstant el vaig seguint. Arribem a Aiguafreda, en Martí decideix no parar a l’ avituallament, però jo em paro a beure un got d’aigua i sals i magnesi.

Torno a arrancar, aquest cop en solitari, tot mirant d’atrapar en Marti; el veig, el tinc prop meu,  anem pujant cap al Pla de la Garga.

Un cop dalt del Pla de la Garga no em trobo  al 100%, veig que en Marti se  m’escapa passat el segon control. S’han capgirat els papers de l’any passat, però aquest any no l’atraparé com ho va fer  ell amb mi l’any passat.

Vaig avançant, trotant al pla i a les baixades dels corriols fins arribar a Casa la Rovireta, aqui enfilo cap a l’ avituallament, en el que decideixo beure aigua, magnesi, potassi i sodi i arrancar; ho faig amb la primera dona que apareix per la zona i vaig una estona amb ella, però no sé com s’ho fa ja que caminant alguns trams  i trotant en d’altres se’m treu de sobre quan som a punt d’arribar al Coll de Matafaluga.

Ara ve  el més bo: baixar fins a  Sant Llorenç Savall trotant sense parar, de dia i a bon ritme.

Arribo a Sant Llorenç Savall i me la jugo;: una mica de coca-cola a l’avituallament, magnesi, sodi i potassi i arrencar , però sense oblidar-me de fer la parada, ja obligada, pel canvi de mitjons, que al final no realitzo no puc perdre el temps. Més endavant decideixo canviar el jersei i continuar de nou.

Ara és quan ve una mica el joc de la Mm’15 que és anar buscant els senyals per poder seguir el camí ja que vaig sol i el dia ja es comença a enfosquir.

Em poso el frontal i enfilo escales amunt tot trobant-me a un participant de la Mm’15 que em pregunta tot preocupat -“seguro que és por aquí???”- ,  li responc que sí.

Enfilo i baixo la pista del Dalmau; veig que el noi que em preguntava a Sant Llorenç si anàvem pel bon camí, que  es trobava al davant meu,  m’espera perqué diu que es perdrà segur. Jo li responc que fa 5 anys que faig la Mm, i em diu que anirà amb mi. Baixem plegats fins a les Arenes, em va bé anar amb ell, perqué en alguns trams es posa a córrer, ja ho deia el meu primer any el lema de la Mm’11 a l’avituallament de coll de poses(“Mai caminareu sols”) i és del cert. Enfilem el Torrent de les Saleres i camí cap a l’ avituallament de Cavall Bernat, allà em trobo que venia pel darrera en Jose Luis Muñoz de Sporty Team, anava molt bé.

Seguim enfilant cap a la Casa Nova de l’Obac i allà és on ens perdem per un moment ja que no trobem el camí del corriol que ens portarà de baixada fins a Vacarisses; finalment el trobem i baixem corrents, a donar-ho tot fins a Vacarisses.

A Vacarisses veig que porto un bon temps, estic baixant més de mitja hora el previst, truco a casa perqué em vinguin a buscar; m’aproximo al tros que sempre se m’ ha fet molt pesat Vacarisses-Monistrol, malgrat que gairebé sempre l’he fet caminant,  ja que quan l’he fet corrents  m’ha costat pujar a bon ritme la pujada de Montserrat.

Arribo a Monistrol, i aquí és quan decideixo accelerar el ritme i donar-ho tot. Estic pujant bé, però al final ve el pitjor: el maleït camí de les escales i el camí amb morter del final, en el que  torno a punxar, com cada any.

Passo pel costat del cremallera,  a les fosques, tot recordant aquell primer any de la meva Mm’11, i recordant els ànims d’una dona,però  aquest any no hi ha ningú, no em surten  les llàgrimes perqué l’objectiu ja esta complert.

I dit i fet, amb presa i sense pausa i amb un molt bon ritme arribo al control final de la plaça del Monestir de Montserrat.

Total 11 h. 07 min. 45 seg. Molt satisfet pel temps de l’arribada, malgrat que allò sembla el desert del Sàhara atès que no hi ha gaire gent, jo que sempre m’ havia trobat força gent en les primeres ocasions……..., però vaja, tot canvia.

Concluent,   una cinquena Matagalls-Montserrat al sac, i difícil d’oblidar. El que no sé es què faré amb aquesta prova. Segur que la faré molts anys més, però ja no sé com fer-la el proper any... si corrents i superar-me altre cop, si fer-la de guia d’algú que no l’hagi fet mai... això dependrà de la gent del meu voltant, amics, coneguts... que vulguin fer-la i també si em veig amb ganes de superació.

Dedico aquesta crònica i la meva cinquena Mm’15 a tots aquells, que aquest any l’heu fet i l’ heu acabat, i a aquells que en anys anteriors l’hem fet plegats, i , finalment als que l’any vinent segur que la fareu.

UN ANY MOLT ESPECIAL

Aquest any puc dir que ha estat un any especial.

Inici d'any amb una nova colla castellera a l'alt Maresme.

Marxa de Sant Pau per variar.

Finalització dels meus estudis com a Electricista, Gassista, Climatitzador, Calefaccionista i Gassos Fluorats, 

A Sant Cebrià ERC guanya les primeres eleccions, a les Eleccions Europees. 

Puigmal i Pedraforca 2014. 

Primera marxa de resitència a Calella la Llopa 58 kms.

Marxa nocturna de Sant Cebrià, entran en el podium per primer cop.

Viatge a l'India amb Capgrossos de Mataró.

Pujol defrauda amb diners a Andorra.

III Marxa x la independència de la Vallalta, el 10 de setembre.

Matagalls Montserrat ' 2014

 Festa Major a Sant Cebrià i jornada Castellera de maduixots passada per aigua.

Concurs Casteller amb Capgrossos a Tarragona, a Tarraco Arena.

Casament de la germana d'un amic de l'infància i amics.

Amb Capgrossos a Vilafranca, 4d9f, 3d9f, td9fm, p7

9N eleccions Sí+Sí

   

4 anys fent la Mm'14

Arriba final d’any, i toca fer valoració d’un dels meus reptes aconseguits.

La Matagalls-Montserrat 2014, ha estat la meva 4rta experiència, on m’he exprimit gairebé al màxim, però crec que val la pena explicar-ho.

Prèviament tenia dubtes de si estaria al 100% ja que un mes abans, vaig estar de viatge, a l’Índia. I vaig estar dubtant molt si participar-hi, per que vaig quedar fora a la inscripció. Però va ser acabar d’aterrar i obtenir una plaça addicional a nom d’un altre (cosa que no s’hauria de fer, però el organitzadors de la prova no em varen deixar alternativa després d’enviar 10 mails i trucar no se quantes vegades) i durant una setmana anar a tot gas. I posteriorment aprofitar al màxim els caps de setmana.

Que si Puigmal, que si Blanes, Montnegre, Pedraforca ... tots els dissabtes i diumenges complerts del mes d’agost.

Ja arriba el dia.

Aquest any la meva sortida serà de les primeres a les 16:07 hores de la tarda.

Estic dinant, menjant pasta i tinc un moment de baixo on m’empatxo del dinar i penso ...-  uf... un altre Matagalls-Montserrat avui... ¿No se si en tinc ganes?

Via whatsapp em poso amb contacte amb el grup de gent/amics de Mm, que anirem plegats cap a Collfornic, ens motivem una mica tots plegats i em preparo la motxilla.

Tot pujat la motivació va creixent, anem 5 de colla dins al mateix cotxe. Ens porten, arribem a el Brull i ens fan la foto de rigor del grup. Pell de gallina, nervis, però tot ha d’anar bé. (Bé l’Edu ha trigat una mica en fer la motxilla). Tots tenim papallones al estomac, tot i que aquestes no tenen lloc per moure’s ja que l’estomac el tenim ple de pasta.

L’hora de sortida és aviat, temps de beure una coca-cola, veure sortir els primers corredors amb la sortida d’en Miquel Calçada (Mikimoto) amb el dorsal 1714, ell dona el tret de sortida a la Matagalls-Montserrat’14 tot participant-hi.

Set minuts més tard sortim nosaltres, els 7 minuts passen volant ja hi som, estem a primera fila i ... arranquem amb trotatge. No entrarem en detalls però trotar trota ... és el que toca des del primer segon. Atrapem en Mikimoto tot trotant pel pla de la calma, i el Martí i Jo que anem per davant del 5 de colla en fem la foto de rigor amb ell.

Passem el primer control al trencall del Bellit, anem bé, ara toca baixada fins a Aiguafred no accelerem el ritme però anem bé, que hi ha molt de camí per davant, ens atrapa l’Edu i el seu col·lega. Arribem a Aiguafred, la claca és important em trobo gent de Sant Cebrià de públic. Arribem al habituallament i enfilem camí amunt tot menjant cap pla de la Garga, l’Edu i el seu col·lega han quedat un pel endarrera. El Martí i jo passem plegats el control nº2. Conftinuem enfilant amunt cap a Can Janot, sembla que el Martí es despenja una mica, però estic convençut que tard o d’hora m’atrapara. Vaig sol, arribo al control de la Rovireta amb llum de dia, a veure si sóc a temps d’arribar al habituallament 2 amb llum de dia. Segueixo a bon ritme, sense parar, arribo al habituallament de Coll de poses de dia, veig que el Martí s’ha distància molt ja que no ve al meu darrera, vaig sol, tot i que em ve al cap la pancarta que vaig trobar en aquest habituallament el primer any, “Mai caminareu sols”, continuo tot enfilant  el coll de Matafaluga i fent cas aquell inoblidable eslògan de suport al participants de la Mm’11, es respiren aires de competició, ja que la gent que em passa va a molt bon ritme i molts han sortit més tard que jo. I ja es fa de nit i és hora d’encendre el frontal, aquest va de meravella, i no em donc ni compte i ja soc dalt amb molt bon ritme. Ara toca baixar cap a Sant Llorenç Savall, tot baixant em sento un xic cansat, les cames tot just comencen a pesar, però el camí fa baixada i me’n vaig a peu, tot trotant suaument. – Merda!!!! – Se’m para el frontal, i tinc que parar i agafar un frontal de recanvi que duia per si de cas. Continuo baixant, però el meu cap ja esta pensant en el frontal i les cames van fent, però... no sé. Arribo a Sant Llorenç i la claca de la gent és màxima, em dona una mica d’anhel. El cap però no esta pel que ha d’estar, menjo una mica, canvio mitjons, lubrico, bec una mica, i tot d’un plegat apareix el Martí.

Decideixo esperar-lo, per anar plegats, i al mateix temps per que em guiï, ja que vaig amb el frontal auxiliar, i no m’és gaire còmode. A Sant Llorenç hi ha força gent pel carrer, la claca i els ànims són notables ja que són les 23h. llargues d’un dissabte.

Enfilem plegats el camí de pujada fins al Mas de la Roca, i baixem a velocitat de vertigen cap a les Arenes, allà ens toca enfilar cap Torrent de les Saleres, les cames i tot plegat pesa cada cop més, i sobretot la meva incomoditat del maleït frontal. Anem a bon ritme, passem el control i no gaire lluny trobem l’habituallament de Cavall Bernat. Allà menjo una mica, però al final decideixo fer un cop de cap, i provar l’efecte Ibuprofeno, ja que tinc les cames una mica agarrotades. Seguim baixant corrent per l’urbanizatció de Cavall Bernat i les Pedritxes. – O no.- Toca enfilar el maleït coll del Queixal, però el pujem molt bé, triguem lo seu, a dalt mirem el rellotge, i li comunico al Martí que anem molt bé, que estem per sota de les 13 hores que ens havíem marcat com a objectiu. Prenc un recuperation de 5h. per no dormir-me i estar ben despert, i torno a posar-me el frontal oficial que ja tinc carregat i baixem fins a Vacarisses volant per corriols i camins estrets. El frontal el nota fins i tot el Martí que ha incrementat el ritme, jo vaig al darrera seu. I no parem a cap control, a bon ritme, desperts i a tope arribem al habituallament de Vacarisses, truco al meu equip de suport d’arribada a meta. Allà fem una parada important, per agafar aire i seguir tot trotant fins a Monistrol, on ens ajuntem un bon grup de gent que fa la Mm’14, que anem una mica venuts amb la ruta marcada, però per bon camí. Arribem al inici de la pujada a Montserrat i el frontal em torna a fer el tonto, decideixo deixar al Martí que segueixi que porta un molt bon ritme, i m’aturo altre cop a canviar les piles al frontal, i a agafar aire per enfilar l’ultim tram, ja que estic una mica ko. (Serà un dels meus pitjors ascensos en aquesta prova). Estic poc mentalitzat per incrementar ritme i baixo molt el llisto, porto bon ritme i entraré amb un temps de 12 hores i pico. Ho sé. Enfilant enmig la nit arribo al penúltim control, toca enfilar els últims trams, que són els mes durs, el camí de roques i les escales del tub del aigua. Ja queda menys, arribo al telefèric tot és de nit, quin plaer ja queda poc, no sé si és l’esgotament o que, però aquest any aquest últim any no és com els altres, la pròpia superació la he aconseguit, em dono per satisfet.

A dalt em trobo amb el Martí que m’ha tret cap a 20 minuts amb un tram de 4 kms, el temps i les distàncies són un altre món a la Matagalls Montserrat. També m’han pogut fer fotos el meu equip incondicional de suport, ma Mare en aquesta prova no m’ha fallat mai, sempre hi ha estat.

Allà menjo una mica i provem de dormir amb la manta tèrmica, tot esperant la resta de companys, de moment sabem que 2 d’ells s’han retirat, però queden en la travessa l’Edu, en Sergi, entre d’altres.

Es fa de dia faig el meu ritual d’anar a veure la Verge de Montserrat, posar el ciri, i a esperar que obrin les botigues per comprar el mató, coca de Montserrat,  Yemas i una talla de fusta de la Verge de Montserrat que m’ha donat salut per fer 4 Matagalls- Montserrat  i que es espero que me’n doni molta més per fer-ne una més o les que facin falta per seguir superant-me.

Si heu arribat al final d’aquest text, us agraeeixo l’esforç, i com sempre vull dedicar la meva Mm’14 aquells amb qui la he compartit. Martí (Maquina espero que estiguis entrenant per la circular del Montnegre), Sergi (vigila amb els ibuprofenos que hi ha control antidòping si fas bona marca), Edu ( arribar al final d’una Mm ja saps que és una victoria, i si no mirat al mirall del passat i recorda la primera, que aquella és la que no s’oblida mai), Litus ( L’any passat la Mm’13 la varem acabar plegats, segur que la Mm’15 ho petaras si estas en forma), Gerard S. (Ets un maquina, m’han ensenyat on pot estar el llisto del meu límit, o no), Mireia F. ( El consell número u és no perdre el temps als habituallaments, recorda que l’any que ve t’autosuperaras segur), a l’Abel C. ( Per fer-nos de xofer, porta-nos a Collfornic tot foten conya amb tots plegats), i a la Roser T. (Per tenir la paciència i la perseverança de matinar durant 4 anys seguits per venir-me a recollir a Montserrat després d’una Mm’14).

Gràcies a tots, als que la heu fet alguna vegada, als que la heu fet algun tram, a tots aquells que segur que l’any que ve la fareu, gràcies a vosaltres per llegir aquest tros de text tan ampli, que és una parrafada molt amplia i un rollo de la meva experiència que quedarà plasmada aquí  per la resta dels anys i panys.

Un viatge a l’Índia, una experiència única.

El passat més d’agost (del 13 al 20) vaig fer el meu primer viatge fora del continent europeu, una viatge diferent a la resta viatges, un viatge compartit amb molta gent, amb la colla Castellera de Capgrossos, on anàvem durant una setmana per participar al festival de Govindes el dia 18.

Dia 13 - Sortíem de matinada el mateix dia 13 a les 6 del matí, però a les 3 ja teníem que estar tots a Mataró per encabir-nos en dos busos, ja que hi anàvem cap un centenar de casteller conjuntament. Ens dirigíem tots plegats cap a Zurich, gairebé amb un avio completament casteller, allà fèiem el transbord per agafar el vol fins a Mumbai que duraria unes 9 hores.

Arribàvem a les 23h. Hora d’allà, sorprenent arribada a l’Aeroport (immens aeroport) una cinquantena de persones autòctones d’allà es volen fer fotos amb gent extravagant de la colla (castellers amb cabell arrissat, rossos, alts i grossos, etc.) Arribem al hotel sopem  i ja era previsible que la primera nit no tindríem habitació al hotel, (un petit error de planificació ho havia provocat), malgrat tot, en principi la canalla de la colla i la gent més gran trobarien habitació, (tot i que no va ser així). Així que ja teníem el primer repte per davant: no haver dormit gaire la nit anterior, per no dir gens, no haver dormit gaire al avio per poder fer nit al Mumbai i no patir jet lag, i resulta que no hi ha habitació per dormir ni llits. La gent s’espavila com pot, uns amb cadires, els altres amb sofàs, els altres en butaques, malgrat tot mirem de passar la nit com es pot, i descansar una mica.

Dia 14 - Comença el dia amb la gent de la colla poc descansada i a l’espera que durant el matí se’ns comencin a entregar les habitacions. Ja ens donen l’habitació, i tenint el privilegi de que la primera i la segona nit la passaré sol, ja que la resta companys de la colla ja són per l’Índia i aniran arribant amb els proper dies. Tenim el dia lliure, i aprofito per descansar, veure l’hotel, i fer un tomb tot fent turisme per Thane, una ciutat propera a Mumbai amb un milió i mig d’habitants. L’esmorzar ha esta correcte i el dinar també (malgrat trobar una mica picant el menja ”tot i que diuen que el menjar picant als Indis els ajuda a suar menys” ). La tarda la tenim lliure i fem un tomb per diferents barris de la ciutat propers al hotel, cal tenir activats els 5 sentits, és quelcom estrany, barraques, gent mirant-nos amb expectació. Hi ha de tot amb localets petits dels quals intuïm que a dalt d’aquest locals hi viuen. Decidim agafar un TUC-TUC i dirigir-nos cap als mercats tradicionals Indis, negociem el preu amb el conductor i anem a les proximitats de l’estació de Thane, un lloc ben curisos, molta gent, molta pobresa, però tothom amb les seves ganes de vendre, botigues amb productes exposats al carrer... etc. Tornem cap al Hotel tot tornant a agafar un TUC-TUC, aquest cop pujem 5 de colla dins, on normalment i caben 3 persones.

Arriba la nit i ens conviden a assistir al primer assaig Govinda. Les torres humanes Govindes s’alcen segons la tradició hinduista durant el festival religiós per celebrar el naixement del deu Krishna, que tindrà lloc el proper 18 d’agost. Al assaig tant punt baixem del autocar per assistir-hi ens reben amb tots els honors, ens fan un passadís ja que la zona és plena de gom a gom, ens marquen el front amb el símbol Indi, i ens obsequien amb collarets de flors. No veiem el seu assaig, per que resulta que em de marxar després de l’exhibició ja que tenim els busos al mig del carrer i estem entorpint el transit, i marxem de nou cap al Hotel a descansar de veritat.

Dia 15 -  Comencem un divendres especial per a l’Índia, ja que avui allà és festa, i festa grossa ja que és el dia de la Celebració del Dia de la Independència de l’Índia. Així que agafem els bussos i ens desplaçament cap a Mumbai, anem cap a la porta de l’Índia, anem caminant pels carrers de Mumbai i no paro de veure la gent fent fila, molt correctament, un darrera del altre sense crits, amb paciència i tots molt ben alineats, es dirigeixen cap a la porta de l’Índia. Ara ja sé d’on ve la frase de “fer fila índia” a les escoles. Entrem tots junts a la porta de l’India, amb el privilegi que ens colem fem un parell de pilars de 4 sense l’uniforme, i després tenim una estona lliure per voltar pels carrers turístics de Mumbai fer un tomb, tornem al Autocar i ens dirigim cap un lloc ben esplaiat per poder dinar i fer el Pícnic que ens han entregat al sortir de l’Hotel. Ens dirigim cap a un dels monuments emblemàtics i patrimoni de la humanitat, l’estació de trens de Mumbai. Tot seguit tornem al Bus i ens dirigim cap a un parell de temples Hindús. Tot tornant del últim temple per dirigir-nos al hotel succeeix l’incident més important de tot el viatge, el bus es para i comença a sortir fum per tot arreu, tots sortim del autocar enmig de l’autopista, és algo caòtic. Però sorprenentment en 5 minuts ho tenen tot arreglat, sembla ser que era un problema amb l’aire acondicionat del vehicle. Sembla ser que no era res el fet que l’aire del vehicle no funciones, però si que ho era ja que aquest no tenia finestres i les temperatures eren de xafogor màxima. Sopem al hotel, i ens dirigim altre cop a un altre assaig, allà si que ens exhibim i s’exhibeixen, tot acabant el fi de festa amb un intercanvi d’enxanetes. Tot seguit i apunt de marxar ens enxampa un Monzó quan ens dirigíem cap als autocars, que ens deixa a tothom ben xop.

Dia 16- Bé toca esmorzar i agafar forces, i torna a iniciar un nou dia. Agafem el Pícnic al hotel i ens dirigim cap a Mumbai per anar a Illa elefanta, el meu cap ja pensa en que em d’agafar un vaixell i que fot una mala mar de collons, el meu cap només té en ment el fet de que no em maregi. Sort que la gent de Capgrossos es donen compte de la situació i per desactivar el cervell del mareig es posen a cantar uns quants, i tots ens hi afegim tot cantant, no ens en donem ni compte i em passat 45 minuts dalt d’un vaixell amb força mala mar, i ningú s’ha marejat. Illa elefanta té una entrada preciosa, i la entrada dins a la zona dels monos és tota plena de subvenirs. Veiem una de els 5 coves i dinem tot vigilant amb els monos que no ens fotin el menjar. Allà a l’India me’n adono que la gent molt respecte pels animals.

Després de tot ens toca tornar cap a Mumbai, abans però faig una foto de l’Sky line de Mumbai, la gent té ganes d’anar amb un dels dos vaixells (tipus de Banyoles) on va la gent follonera i animadora de la festa de Capgrossos, tornem tot cantant cap a Mumbai, els 45 minuts passen volant.

Tot seguit i abans que se’ns faci de nit ens dirigim cap un dels barris “rics” de Mumbai on també hi ha assajos Govindes, allà també ens reben amb un allau de multituds de gent, tanta gent que ens em de dirigir a l’entrada d’un Parking d’un Hotel per poder-nos enfaixar. Dic barri ric per que al finalitzar els nostre assaig-actuació ens obsequien amb un trofeu general per la tota la colla, i tot seguit abans de pujar a l’autocar ens ofereixen hamburgueses de pollastre de McDonalds per a tothom i més. Sopem al hotel, i tot seguit anem a la mateixa discoteca de l’hotel.

Dia 17- És diumenge, i esmorzem fort per què pel matí assajarem els castells pel l’acutació de demà dia 18, ja estem a punt per anar cap a assaig, i em trobo amb un mal de panxa molest, varies anades i vingudes al bany, i em decanto per no anar a assaig, no vull que el meu estemoc em jugui cap mala passada i opto per quedar-me al hotel United 21, faig una dormideta (ja que havia anat a dormir tard la nit anterior). I descanso, fins la hora de dinar, quan arriben tota la colla de l’assaig, en l’assaig és defineix la diada de demà i queda clar que farem castells de 8, entre d’altre variants i alçades. Dinem, i a la tarda decidim anar a fer un tomb, agafem el TUC-TUC i anem cap una gran area comercial. (Un Mataró Parc amb potència), sorprenent, amb la seva seguretat a l’entrada del recinte, fem la tarda allà, mirant botigues de tot tipus, i de totes les marques que hi ha arreu d’Europa. Tornem cap al hotel, i veig la imatge serià dels castells i del mon casteller, tots els membres de la tècnica, preparant les pinyes, i organitzant a la gent sobre el paper. Anem a sopar i a dormir que demà serà un dia Govinda molt dur.

Dia 18- Arriba el gran dia, agafem el bus i ens dirigim cap a la plaça principal de les actuacions Govindes. Una multitud de gent que no te l’acabes, ens instal·len en una grada on ben justets i cabem tots, un escenari on hi fan d’speakers el Ji Thender, i un secundon seu. Fem un castell aviat a mig matí, fem un 4d8 i un 5d7. I tornem a les grades, els diversos equips de Govindes realitzen castells de 6, 7 i 8 pisos. Una de les colles lluita per alçar un castell de 9 però no ho aconsegueix. La xafogor i un sol important fan difícil l’estada a les grades. Tot i això, la nostra és una situació privilegiada respecte de la resta de colles Govindes situats a la plaça.

Després de veure actuar nombroses colles, a mitja tarda, ens situem al centre de la plaça per actuar. La rebuda de la gent torna a ser efusiva i entusiasta. Comencem aquesta ronda tot fent un 4d7a i un p5ps. Ja hem acabat la ronda i ho celebrem amb molta musica i una ruixada a tota la plaça per refrescar-nos. Va ser un honor per mi estar vivint aquella experiència indescriptible de la qual tinc que donar les gràcies als Capgrossos. Tornem altre cop a la grada, i continuen els castells Govindes, una d’elles provarà el castell de 9, i ho aconsegueixen. La plaça esclata en crits d’alegria i aplaudiments multitudinaris. La colla ho celebra amb gran entusiasme saltant i ballant al ritme de la música sota una ruixada d’aigua fresca ben merescuda. Com més alt és el castell més augmenta la quantitat de Rupies que la colla cobrarà. El guanyador rep més de 25.000 euros. Tenint en compte que 1 euro equival a 80 Rupies, la quantitat del premi en la seva moneda és encara de més valor. La desigualtat social i econòmica a l’Índia és un dels trets característics de la seva societat. Aquesta es pot apreciar a simple vista caminant pels carrers plens d’indigents i de cases molt petites construïdes a mà i de qualsevol manera. És per això que probablement molts ciutadans arrisquen la seva vida fent aquests castells per tal de rebre el gran premi.

Cal destacar que aproximadament el 70% dels castells Govindes cauen. Només un 30% són descarregats. Això provoca una gran quantitat d’accidents per caigudes i augmenta el risc de patir lesions i, fins i tot, de morir.

Continuem a les grades on, per sort, el sol ha perdut força. Havent vist l’impressionant castell de 9 i molts d’altres realitzats per les colles Govindes baixem a actuar per tercera i última vegada en aquest magnífic festival. Aquesta vegada comencem amb un clavat 3 de 7 i acabem amb un 4 de 7 fins a dosos. Són aquests últims els que, amb una pedra, trenquen el Handi. Aquest és una olla penjada de fils decorats amb colors. Dins el Handi hi ha una barreja líquida feta de llet, espècies i altres aliments. En trencar-lo tots els Capgrossos quedem recoberts del líquid el qual desprèn una olor forta i peculiar. Agraïts per la curiosa i fantàstica experiència ens acomiadem dels nostres amfitrions amb un intercanvi d’ofrenes i regals. Tornem cap a l’hotel cansats de tots els esforços fets però amb gran alegria d’haver realitzat un intercanvi casteller amb les colles de l’Índia tan enriquidor.

Tot seguit ens dirigim al hotel, sopem, ens ve a veure en Ji Thender. I posteriorment anem a la discoteca de l’hotel fins a les tantes.

El dia 19- És el dia de preparar el viatge de tornada, esmorzem els que ens podem llevar a l’hora d’esmorzar, preparem les maletes, baixem al hall de l’hotel per tornar les claus, tot deixant passar el poc matí que ens queda dinem una mica, i per finalitzar anem a una escola d’idiomes de la ciutat de Mumbai “Smile Mumbai”, on hi ha un fotimer de nens. Pasem la tarda allà on ens canten cançons i fem un donatiu. I posteriorment ens dirigim cap al Aeroport per anar a preparant el viatge de tornada.

Un viatge de tornada, perfecte, on passarem tota la nit dormint o descansant, i arribant de matí a Barcelona.

Ben aviat fara un mes. ERC guanya unes primeres elecccions a Sant Cebrià de Vallalta

 

ERC guanya les eleccions europees a Sant Cebrià. Qui ho havia de dir, ni en una enquesta prèvia s’hagués pogut preveure aquesta victòria amb una població que és feu Convergent.

Tot i així vull donar les gràcies a la gent que ha fet confiança a Esquerra Republicana de Catalunya, i donar els gràcies també a la gent que ha votat partits que estan pel dret a decidir.

A Catalunya, ERC ha guanyat per primera vegada unes eleccions. Josep Maria Terricabres, visiblement emocionat donava les gràcies per TV3 a tots els seus seguidors. Ha obtingut 594.052 vots. La llista encapçalada pel mateix Terricabres i per Ernest Maragall ha aconseguit un 23% del total. Molt lluny ens queda el 9,2% del 2009. A més a més han complert amb les expectatives que els i donaven un segon diputat i han triplicat els resultats de les últimes eleccions. Oriol Junqueras va declarar que s’ha fet un pas més cap a la llibertat i la independència de Catalunya. Va dir que era el moment de la unió entre les forces partidàries del referèndum i va felicitar als seus rivals polítics. En especial al candidat Ernest Urtasun i a posteriori, la formació de Pablo Iglésias “Podemos“ que va esser la sorpresa de la nit. Va reiterar que era un dia molt important per Catalunya: “El que ens jugàvem avui era tant que gairebé o era tot”. Terricabres assegurava que anirien a Europa a dir que els catalans “estàvem impulsant la transformació d’un país per fer-lo nou”. Per un altre costat, es va alegrar de la forta participació que hi ha hagut a Catalunya, però va recalcar que no era suficient: “el 9 de novembre necessitem passar del 50%”. De totes maneres, el triomf de les forces que defensen el dret a decidir és ja una realitat.

http://www.324.cat/eleccions-europees-2014/municipi/sant-cebria-de-vallalta

TENIR EL GOT BUID I SEGUIR PAGANT L'AIGUA

Bones de nou,

Aqui us adjunto un article força interessant, on aprenem que val l'aigua a dia d'avui a Catalunya el 2014.
És curios, però no paguem pel que consumim, paguem pel dret a consumir. Això pot ser tolerable, ja que si tens un servei a la teva disposició i no en fas ús, en paguis una part, però el preu és l'adecuat o indicat.

Tenir un pis buid 3 mesos només amb despes d'aigua ja costa 0,448€ dia.

Veureu el clar exemple en la imatge que us adjunto a continuació.

El consum d'aquesta factura és 0m2 per molt que possi 18 m2 de consum.

Es ben curios que no és una qüestió de si el got esta ple o esta buid. Però si esta ple mes val tenir-lo. Però si esta buid millor no tenir got.

PUBLICITAT ENGANYOSA D’ENDESA

Bones de nou al meu blog, us faig arribar la meva darrera blocada, com a denuncia del que es troba la gent de peu. Llegir una butlleta o un document en el que posí que Endesa te la millor solució per a tu, que t’ajuden a gaudir de l’escalfo a casa és força enganyós. Que si finançament de 18 mesos sense interessos, cal veure * que posa el condicionants del sense interessos. El descompte d’un 50% amb * que porta la llufa enganxada per que la gent de edat avançada fins i tot no ho arribi a veure. I per postres que et diguin que la instal·lació esta garantitzada per un professional que no té o la qualificació de RITE o instal·lador elèctric o no és instal·lador de gas per fer aquesta tasca ja és el súmmum.

I per postres fan com a la televisió amb els preus d’algunes coses que al final el preu no és real però ja t’han captat la seva atenció, dient sense documents escrits que tindràs descomptes en gas i llum.

Dic tot això per que me trobat amb una veïna que m’ha plorat als ombrós per que veu que això li costarà un ull de la cara a llarg termini. I que s’ha hipotecat amb un crèdit sense control amb les companyies de la llum que el que volen és vendre llum i gas, el confort de la gent se’ls enrefot. És per això que recomano que recomaneu a la gent instal·ladors de confiança, instal·ladors que estiguin reciclats que us avisin en tot (millores, novetats, etc...) I recordeu que lo barat pot sortir car a curt termini.

2013: Via de sortida

On ens portarà el 2014? L’any que s’acaba ens deixa interrogants oberts, però s’ha traçat una via de sortida en el procés pel dret a decidir. La societat civil ha exhibit al món capacitat de mobilització i ha precedit un acord polític que situa al 9 de novembre de l’any 2014 com al dia del referèndum sobre el futur del país.

La necessitat de posicionar-se en un moment com aquest desgasta la majoria de partits, esquitxats també per la corrupció. Paral·lelament, en el dia a dia de moltes persones es manté la incertesa sobre si trobaran feina, i és que l'atur està desbocat.

Davant d’aquestes incògnites, faré un breu resum del que ha estat el 2013.

El 23 de gener el parlament català es declara sobirà. I el 19 de febrer es destapa tot els casos d’espionatge d’Alicia Sánchez-Camacho (PP) la ex-parella d’un dels germans Pujols al restaurant La Camarga.

Drama cultural

Aquest any ha estat un any dramàtic per la cultura, s’han tancat sales de teatre com la sala Tallers del TNC, han tancat sales cinema a Barcelona com l’Urgell, Laurent de Gracia i els Alexandra. Han tancat tendes de llibres com la Robafaves a Mataró o els tan coneguts discos TRACK de Mataró. La cultura ha patit aquest daltabaix per la culpa de la pujada de l’IVA als productes culturals que es va realitzar el 2012.

Any de canvis al Cristianisme.

També aquest any ha estat un any de canvi de Papa de Roma, no es que jo sigui Catòlic, sóc agnòstic, però s’ha efectuat el canvi del Papa Benet XVI el Papa Argenti Francesc, un papa que ha sorprès en més d’una i dues decisions, ja que sembla un xic més humil. Malgrat tot la església no deixa de sorprendrem ja que és un dels negocis més grans i mes antic del mon.

Imputats, polítics, banquers i lladres

Imputat Oriol Pujol, Manel Bustos, Infanta Cristina, Iñaki Urdangarin i el alcalde i regidors del govern local de Sant Cebrià del passat anys 2006, on hi trobem l’alcalde Jaume Borrell, Josep Misse, Teresa Llongarriu, Pedro Vegas, (CiU) Francesc Roig (ERC). El cas no esta tancat, encara a dia d’avui aquest procés esta per definir finalment i tots els ex-càrrecs i càrrecs electes no han dimitit per que els procés no esta tancat.

Aquest és l’any en què més persones han de donar la cara per escàndols com les preferents –que investiga l’Audiència Nacional- o els sous milionaris en època de vaques magres. Narcís Serra i Adolf Todó estan imputats. També s’investiga els exdirectius de Caixa Penedès Ricard Pagès i Manuel Troyano, titllats al Parlament de “xoriços" i "màfia”. Al mateix escenari, i amb la sandàlia a la mà, la CUP qualifica de “gàngster” Rodrigo Rato.

Alguns banquers trepitgen la presó. Miguel Blesa, expresident de Caja Madrid, és el primer que ho fa, per un cas que acaba en un bluf. També hi van exdirectius de la CAM. Tot això quan Europa dóna per acabat el rescat bancari espanyol.

Anys d’instrucció del "cas Palau" per arribar aquí: petició de prop de 30 anys de presó per a Fèlix Millet, Jordi Montull i la filla d’aquest. El motiu: el saqueig d'una institució emblemàtica que es va prolongar tres dècades.

Però el fiscal també fica cullerada en el finançament dels partits: demana 6,6 milions d'euros per responsabilitat civil a CDC, i 7,5 anys de presó per a l’extresorer Daniel Osàcar. Veu una trama entre Ferrovial i el Palau per desviar fons al partit. La sentència encara ens farà gruar una mica més.

La Crisis continua, després del rescat a Grecia, Irlanda, Portugal i Espanya. Aquest any li ha tocat a Xipre, i s’imposa un corralito als bancs Xipriotes, i els bancs tanquen durant 12 dies. Amb això l’Euro Zona es troba contra les cordes.

Arriben els desnonaments a Gran escala, i es sol·licita la dació en pagament, ja que això obliga als que varen firmar les hipoteuqes a deixar el pis, i ha seguir pagant la hipoteca. La PAH lluita en favor a que això sigui una realitat, i que es compleixi el que marca la constitució que la gent tingui una vivenda digne.

L’atur arriba a un record històric més de 600.000 persones aturades a Catalunya, sense tenir en compte els joves que finalitzen els estudis, ni aquells que se’ls ha acabat la prestació d’atur.

Catalunya segueix tenin els millors cuiners del Mon, els germans Roca a Girona i la Came Ruscalleda a Sant Pol de Mar.

25 Juliol 2013 Santiago: el revolt de la mort.

El primer accident mortal a la xarxa d'alta velocitat espanyola és també un dels pitjors de la història de l'Estat: 79 morts, més d'un centenar de ferits i totes les mirades cap a una sola persona. El maquinista parlava per telèfon quan va agafar el fatídic revolt. Però estava prou senyalitzat? Aquesta resposta encara no la tenim.

7 Setembre 2013 Madrid 2020: "game over"

Madrid viu amb gran desil·lusió la quarta -tercera consecutiva- eliminació d’una cursa olímpica, la del 2020, que va guanyar Tòquio. Tan gran, que la capital espanyola s’ha donat definitivament per vençuda.

9 Setembre 2013

La Barcelona del 1714 emergeix al Born

El barri de la Ribera és escenari d’una inauguració molt esperada. A les portes del tricentenari, s’obre el Centre Cultural del Born, que fa un recorregut per la història del setge borbònic que va patir la ciutat.

La inauguració posa fi a onze anys d’obres, però no al malestar veïnal. I és que els residents a la Ribera temen que la pressió turística acabi fent-los fora del barri. El debat sobre el model de ciutat que volem continua obert.

11 Setembre 2013. Catalunya fa Via

Coincidint amb la Diada, la societat civil empeny l’anomenat procés sobiranista amb la Via Catalana: 400 quilòmetres de mans entrellaçades i cors estelats amb ganes de fer història. I així va ser: després del pròleg que van escriure catalans d’arreu amb petits assajos, Catalunya es va mostrar com un aparador independentista al món, un aparador que vosaltres mateixos vau contribuir a construir i que podeu recuperar ara, amb imatges i amb paraules.

Castor ens fa tremolar

A finals de setembre salta l’alarma a les terres de l’Ebre i castellonenques. Els moviments sísmics fan que el govern espanyol decideixi aturar l’activitat del projecte Castor, un magatzem de gas natural. Però lluny d’aturar-se, els tremolors augmenten; en quantitat –més de vint en una sola nit- i en intensitat –un arriba als 4,3 graus de l’escala de Richter i es nota a les comarques barcelonines.

Les crides a la calma es barregen amb les crítiques per opacitat. El blanc són l’empresa gestora i el govern espanyol, que, al seu torn, obren un conflicte sobre qui s'ha de fer càrrec de les despeses de l'aturada. Tot plegat, arguments per al debat energètic, que aquest 2013 també ha estat protagonista amb el "fracking"

5 de novembre, i el negre a Canal 9

L’anunci, a principis de mes, que el govern valencià del popular Alberto Fabra tancaria RTVV, la televisió i la ràdio públiques, es va executar en un mes, a cop de decret. La fosa a negre va ser una realitat el dia 30, després d’hores esperpèntiques en què la resistència dels treballadors es va haver de vèncer per la via policial i judicial.

Sens dubte, ha estat un mal any per als mitjans de comunicació públics: Telemadrid pot ser la següent; la CCMA també ha culminat, enguany, un ERO, i Grècia... això ja són figues d’un altre paner... o no?

El "cas Quintana" deixa els Mossos sense pilotes

El 2013 hem viscut un encès debat pels casos de ferides greus per l’ús de pilotes o bales de goma. El cas més conegut –no pas l’únic- és el d’Ester Quintana, que lluita als jutjats perquè se li reconegui que aquesta arma li va canviar la vida.

Però una altra lluita, la política, ja l’ha guanyada, almenys en part. El Parlament ha aprovat retirar-les de l'arsenal dels Mossos després d’un intercanvi de cromos no absent de controvèrsia: ERC va “salvar” el cap dels Mossos a canvi que CiU tirés endavant la prohibició. Sigui com sigui, el 30 d’abril del 2014, els Mossos ja no tindran pilotes.

"Prestige": "Non hai culpables"

Només eren uns “filets de plastilina” com deia Rajoy el gran estadista i els van enviar “a la quinta forca”, però la marea negra es va convertir en la pitjor catàstrofe mediambiental de la història d’Espanya. “Non hai culpables” és la frase que resumeix millor la sentència.

La resolució judicial ha provocat un reguitzell de recursos, entre els quals el de Nunca Máis, que es proposa arribar fins al final per netejar una empastifada que es remunta a fa més d’una dècada.

Wert vol imposa la seva llei

El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ha imposat la seva llei. Només els populars han votat una reforma educativa que, entre d'altres, obliga la Generalitat a assumir el cost d'escolaritzar en castellà els alumnes que ho demanin. La norma neix amb data de caducitat. Potser perquè imposar i educar lliguen com l’aigua i l’oli...

La via, la pregunta encadenada

A les acaballes del 2013, el president Mas troba el desllorigador que permet tancar l’any amb una via de sortida perfilada: una pregunta encadenada que acontenta tothom (tothom que volia ser-hi) i que posa la pilota a la teulada del govern espanyol.

Una pregunta? (tot i que doble); amb resposta binària (bé, dues respostes binàries) i amb un “Estat” amb majúscula inclusiva. I amb la paraula Independència

Amb data inclosa, el 9 de novembre, les reaccions a l’acord no desperten sorpresa, tot i que a Madrid no s’ho poden creure.

El TGV per fi parla francès

Quinze anys de retard han fet bona la dita que el que és bo es fa esperar, però finalment ha arribat.

31 Desembre 2013

La Grossa la farà grossa

Poso punt final a l’any amb una imatge ben nostrada: la d’una capgrossa preparada per repartir calerons. La primera Grossa de Cap d’Any ha estat un èxit de vendes i ha contribuït –encara que sigui de manera minsa- a una tresoreria catalana que, després de cops com el d’Aigües Ter-Llobregat, ja no sabia com empescar-se-les. I si no, que ho preguntin a les farmàcies…

Personalitats que ens han deixat

Al resum de l’any no hi pot faltar l’obituari.

El líder antiapartheid i expresident sud-africà Nelson Mandela.

L’actriu Anna Lizaran.

El cineasta Bigas Luna

El president veneçolà Hugo Chávez.

El músic cubà Bebo Valdés.

Sara Montiel primer actriu Espanyola que va triomfar a Hollywood.

Lou Reed, la veu més poètica del rock, no va poder superar les complicacions del trasplantament de fetge.

La veu de Constatino Romero es va apagar als 65 anys a causa d'una malaltia neurològica

Manolo Escobar no va poder superar un càncer de còlon
















BON ANY 2014!!*!!