dimecres, 21 d’octubre del 2015

La cinquena en menys de 12 hores

Avui fa un mes i un dia de la meva cinquena Matagalls-Montserrat.
Tot va començar amb una davallada involuntària del número d’entrenaments; tot i així, intentava que els pocs que fés fossin tan intensos com els de l’any passat, i que el resultat d’aquesta Matagalls-Montserrat  fos similar al de  l’anterior, ja que vaig fer una marxa de  Resistència de la Llopa’15 amb un temps molt millor que el de la Llopa’14.
La feina és el primer i buscar hores per entrenar amb tranquil·litat i amb molt de temps es feia difícil, malgrat tot, els resultats eren, com he dit, similars als de l’any passat.
Sort en tindria de sortir conjuntament amb en Gerard S. i en Martí L., que estaven per donar molt de sí.
Quan arriba el dia de la famosa Mm’15 les sensacions no són bones  i un mateix creu que si fa el mateix temps que l’any passat serà tot un èxit; aquesta Mm’15 té un parell o tres de quilòmetres menys que la de l’any passat i baixar el temps ha de ser l’objectiu atès que la sortida és molt diferent: no hi ha taps i la baixada és immediata.
S’acosta el dia, cal fer la motxilla: no carregar-la de gaires coses innecessàries perqué als avituallaments hi ha el just i necessari,  m’enduc una batería externa de mòbil, un frontal i les seves respectives bateries... I apa!!!! ja ho tinc tot per marxar cap al Brull.
Arribo al Brull tot fent la volta pel Muntanyà; hi ha cua de trànsit de vehicles a l’arribada pels autocars de l’organització, que deixen als participants al punt de sortida.
Soc al punt de sortida, és aviat, vaig a prendre algú i em  trobo amb en Gere, en Martí, l’Edu i en Rojas a la sortida. Ens posem a l’engraellat de sortida. Aviat serà la hora.
El gran moment, ja és hora i malgrat que fa una petit pujada surto trotant a un ritme maco. Sortim plegats  en Gere, en Martí i jo; en Gere marxa “per potes” , porta un ritme boníssim i sé del cert que pot arribar dels primers. En Martí i jo anem a un altre ritme, anem fent fins que arriba la baixada, en aquest moment en  Marti agafa una marxa més; no obstant el vaig seguint. Arribem a Aiguafreda, en Martí decideix no parar a l’ avituallament, però jo em paro a beure un got d’aigua i sals i magnesi.
Torno a arrancar, aquest cop en solitari, tot mirant d’atrapar en Marti; el veig, el tinc prop meu,  anem pujant cap al Pla de la Garga.
Un cop dalt del Pla de la Garga no em trobo  al 100%, veig que en Marti se  m’escapa passat el segon control. S’han capgirat els papers de l’any passat, però aquest any no l’atraparé com ho va fer  ell amb mi l’any passat.
Vaig avançant, trotant al pla i a les baixades dels corriols fins arribar a Casa la Rovireta, aqui enfilo cap a l’ avituallament, en el que decideixo beure aigua, magnesi, potassi i sodi i arrancar; ho faig amb la primera dona que apareix per la zona i vaig una estona amb ella, però no sé com s’ho fa ja que caminant alguns trams  i trotant en d’altres se’m treu de sobre quan som a punt d’arribar al Coll de Matafaluga.
Ara ve  el més bo: baixar fins a  Sant Llorenç Savall trotant sense parar, de dia i a bon ritme.
Arribo a Sant Llorenç Savall i me la jugo;: una mica de coca-cola a l’avituallament, magnesi, sodi i potassi i arrencar , però sense oblidar-me de fer la parada, ja obligada, pel canvi de mitjons, que al final no realitzo no puc perdre el temps. Més endavant decideixo canviar el jersei i continuar de nou.
Ara és quan ve una mica el joc de la Mm’15 que és anar buscant els senyals per poder seguir el camí ja que vaig sol i el dia ja es comença a enfosquir.
Em poso el frontal i enfilo escales amunt tot trobant-me a un participant de la Mm’15 que em pregunta tot preocupat -“seguro que és por aquí???”- ,  li responc que sí.
Enfilo i baixo la pista del Dalmau; veig que el noi que em preguntava a Sant Llorenç si anàvem pel bon camí, que  es trobava al davant meu,  m’espera perqué diu que es perdrà segur. Jo li responc que fa 5 anys que faig la Mm, i em diu que anirà amb mi. Baixem plegats fins a les Arenes, em va bé anar amb ell, perqué en alguns trams es posa a córrer, ja ho deia el meu primer any el lema de la Mm’11 a l’avituallament de coll de poses(“Mai caminareu sols”) i és del cert. Enfilem el Torrent de les Saleres i camí cap a l’ avituallament de Cavall Bernat, allà em trobo que venia pel darrera en Jose Luis Muñoz de Sporty Team, anava molt bé.
Seguim enfilant cap a la Casa Nova de l’Obac i allà és on ens perdem per un moment ja que no trobem el camí del corriol que ens portarà de baixada fins a Vacarisses; finalment el trobem i baixem corrents, a donar-ho tot fins a Vacarisses.
A Vacarisses veig que porto un bon temps, estic baixant més de mitja hora el previst, truco a casa perqué em vinguin a buscar; m’aproximo al tros que sempre se m’ ha fet molt pesat Vacarisses-Monistrol, malgrat que gairebé sempre l’he fet caminant,  ja que quan l’he fet corrents  m’ha costat pujar a bon ritme la pujada de Montserrat.
Arribo a Monistrol, i aquí és quan decideixo accelerar el ritme i donar-ho tot. Estic pujant bé, però al final ve el pitjor: el maleït camí de les escales i el camí amb morter del final, en el que  torno a punxar, com cada any.
Passo pel costat del cremallera,  a les fosques, tot recordant aquell primer any de la meva Mm’11, i recordant els ànims d’una dona,però  aquest any no hi ha ningú, no em surten  les llàgrimes perqué l’objectiu ja esta complert.
I dit i fet, amb presa i sense pausa i amb un molt bon ritme arribo al control final de la plaça del Monestir de Montserrat.
Total 11 h. 07 min. 45 seg. Molt satisfet pel temps de l’arribada, malgrat que allò sembla el desert del Sàhara atès que no hi ha gaire gent, jo que sempre m’ havia trobat força gent en les primeres ocasions……..., però vaja, tot canvia.
Concluent,   una cinquena Matagalls-Montserrat al sac, i difícil d’oblidar. El que no sé es què faré amb aquesta prova. Segur que la faré molts anys més, però ja no sé com fer-la el proper any... si corrents i superar-me altre cop, si fer-la de guia d’algú que no l’hagi fet mai... això dependrà de la gent del meu voltant, amics, coneguts... que vulguin fer-la i també si em veig amb ganes de superació.

Dedico aquesta crònica i la meva cinquena Mm’15 a tots aquells, que aquest any l’heu fet i l’ heu acabat, i a aquells que en anys anteriors l’hem fet plegats, i , finalment als que l’any vinent segur que la fareu.





2 comentaris:

MERCÈ MONTSERRAT ha dit...

Molt bona crònica....
Una descripció amb tot detall!

Narcs ha dit...

Molt bé Eloi, ha sigut entretingut llegir-ho també