El dia 15 vaig anar a l'espai Brossa, vaig anar a veure la Obra LA SORRA I L'ACADÈMIA

On es veia un escenari que o anava representant tot.

Un desguàs de segle XXI.

Una taquilla de tren amb 13 visitants.

Un boîte amb peixeres de colors.

La remor d’un mar de pintura.

Un actor, una actriu, una Dida, una Julieta i un Peer Gynt.

Una mare violentada.

Una Hel•lena per recuperar.

Tres pells de neoprè.

Un suïcidi literari.

L’estudi d’un pintor que s’esberla en espiral.

Bipolaritat en discussions sobre estètica.

Una vídua de revetlles amb fanalets que s’evaporen.

És cert, no ens retrobarem al cel. Només faltaria que la gent que es baralla aquí continuessin les seves disputes al cel.
Ara, ja sabeu com estan les coses.

Sinopsi:

La Sorra i l’Acadèmia és la història d’un artista que “entre gents, estava mut i pensiu” i per això va decidir marxar del brunzit del món. Abandonar-ho tot, i tothom, i fugir a una torre de marfil per dedicar-se, exclusivament, a l’art. I, per tant, a esbrinar qui era ell mateix. Comprenent que “els homes vulgars els que han inventat la vida en societat perquè els és més fàcil suportar als demés que suportar-se a si mateixos”.Però els anys passen i adonant-se que “realment, en res no podem saber per quin camí aniran les coses” un dia l’artista decideix tornar, impulsat per la recerca de nous estímuls per a la seva creació artística i, també, pel desig de retrobament amb l’Hel•lena, el seu primer amor. Com si de les dues veus interiors es tractessin, dos personatges proven, contraposant-se i teoritzant sobre la relació de l’artista amb l’art i amb la societat, de convèncer-lo d’anar-se’n i de quedar-se. De tornada a la ciutat, al soroll, a la remor de la gent és llavors quan es pregunta, “haurà envellit gaire?”L’inexorable pas del temps ho haurà variat tot. La tragèdia ja està gestada i el final mortífer ja és inevitable. Perquè l’home mai no és feliç, mai no està del tot satisfet del tot: “Els homes sempre s'han de queixar. Resulta tràgic. És això”. Sí, és això.

L'activitat d'El Brossa Espai Escènic tracta d'arrencar alguna espina del nostre ambient teatral quotidià, i de tornar a la llum certes coses oblidades com ara el flamenc, la poesia, el music-hall, el ballet, la màgia blanca i d'altres gèneres parateatrals generalment mal acolorits. Les etapes vindran continuades i procurarem que siguin dutes per visions diferents, segons les possibilitats de cada moment. Les funcions fonamentals s'alternaran amb trobades de joves creadors, lectures o recitals. Massa sovint entre nosaltres el Teatre va a peu coix. A les flors que li donen les Festes Majors i les empremtes dels elefants s'hi ajunta la fumera, això si, a so de trompetes i amb falsos nusos poderosos.El Brossa Espai Escènic vol fer esclat on canta massa el silenci encara que, a vegades, s'emperruqui i es mudi de roba. Quan un país no va a l'hora, el primer que se'n ressent és el teatre. Voldríem que el nostre ambient teatral fos més elàstic i el risc i l'aventura creativa - el peu que falta -no haguessin de ser tant contradictoris en la seva justificació de límits; la normalitat ho exigeix com una activitat imparable. Anys enrera em deia un amic actor que, si les agències de viatges tinguessin la iniciativa del Teatre Català, encara viatjaríem amb tartana. La carcassa de l'esperit, sense dubte, ha millorat, però, encara els instants no son prou de primavera. Els gallardets de festa els mostra l'esplet de sales alternatives. Malauradament, però, la grandesa dels seus esforços va respirant en silenci i dins una mar de problemes. Els diners torcen la balança en una sola direcció i les oportunitats estan en una situació de culpa. Fins quan?

LA SORRA I L'ACADÈMIA de Joan Brossa
Dramatúrgia Jordi Faura

Direcció, espai escènic, il·luminació i vestuari Jordi Faura - Abel Coll

Repartiment Manel Barceló - Maria Molins - Abel Coll

Ajudant d'escenografia Rafa Delgado

VídeoEugenio Szwarcer

Ajudant de Vestuari i ConfeccióAnita Sabina Bergara i Ruth Monteagudo