Ahir la titular del Ministerio de la Vivienda, la cap de llista del PSC per Barcelona, Carme Chacón, va ser a la ciutat de Figueres, per anunciar a bombo i platerets que el seu ministeri pagaria íntegrament (3 milions d’euros) la rehabilitació de la casa natal de Salvador Dalí. 
Discrepo que hagi de ser el Ministerio de la Vivienda, perquè la jugada té un rerefons un pèl trampós. En tot cas, hauria de ser el de Cultura (i el mateix hauria de dir del cas de Sant Domènec, a Girona). I la cosa no em sembla gens secundària, no es pot liquidar amb un senzill “pagui qui pagui, l’import és que paguin”. M’explico. Amb les dificultats que tenen els joves per accedir a l’habitatge (l’edat mitjana d’independitzar-se a Catalunya giravolta els 30 anys, quan a Europa no passa dels 22), amb el que costa disposar de l’habitatge protegit necessari, en règim de propietat o de lloguer, vist que les competències en matèria d’habitatge corresponen fonamentalment a la Generalitat...... penso que el més productiu seria invertir aquestes quantitats importants que ara, en període quasi electoral, atorga la ministra ... en polítiques que facilitin l’accés a l’habitatge, no a rehabilitació d’edificis (tenen, com he dit, altres vies de finançament aquestes obres, també necessàries). 
I prèviament cal haver concretat la lleialtat política que significaria el traspàs dels fons a qui en té les competències per gestionar, que és la Generalitat. Això seria una veritable aposta progressista. Més enllà de la satisfacció que els ciutadans de Figueres i Girona puguin sentir amb l’aportació pecuniària estatal, potser ens caldria reflexionar de quina manera l’Estat utilitza la seva situació políticament predominant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada