Serem capaços d'anar a la una en allò que afecta els interessos de la nostra gent?

El gran repte dels que fem una política autocentrada, diguem-ne catalanisme en el sentit transversal i ampli, és que una gran majoria social comparteixi, amb tots els matisos polítics, un mínim comú denominador de quin és el subjecte polític i l'objectiu de present i de futur. El subjecte és la nació (la petita per a molts i la gran per a menys, entre els quals Esquerra) i l'eina és el catalanisme de destí, obert, no patrimonialitzat per ningú i socialment inclusiu, que no mira tant l’origen i la condició de les persones sinó l’horitzó al que volen arribar. I aquí no hi sobra ningú, hi falta molta gent i partits que no només se'n diguin, de catalanistes, sinó que actuïn com a tals en tots els àmbits de decisió política, siguin regionalistes, nacionalistes, federalistes o independentistes. Sense patrimonialitzacions, que divideixen més que sumen. Sense perdre mai de vista a qui es deuen.
Hi ha unes eleccions a les Corts espanyoles d'aquí a quatre dies i els que ja sabem que no és possible un projecte polític comú amb Espanya que afavoreixi els interessos de la ciutadania, les organitzacions, les institucions i els emprenedors catalans, sí que entenem que com a país ens hi juguem molt a Madrid. Sabem a qui i a què ens devem, no hi anem a facilitar la vida al PSOE, ni a obtenir copets a l'esquena, ni a participar en la governança de l'Estat.