Si vas ser nen en els 70, 80 o principis dels 90.
Com vas aconseguir sobreviure?
De nens anàvem en cotxes que no tenien cinturons de seguretat, ni coixins de seguretat, ni cadiretes. Podíem anar en el terra de la part de darrere d’una furgoneta, era un passeig especial i encara ho recordem...
Els nostres bressols estaven pintats amb brillants colors de pintura a base de plom!
No teníem tapes amb segurs per a nens en els endolls, ni portes...
Quan muntàvem amb bicicleta no utilitzàvem cascos, genolleres ni colzeres. I era millor quan converties la teva bici amb moto amb un pal o cartró a la roda del darrere.
Bevíem aigua de la mànega del jardí, de la clau o on la trobàvem, sempre que ens treies la set, i no d’una ampolla d’aigua mineral.
Estàvem hores i hores construint carretons de caixes i tubs, i els quals tenien la fortuna de tenir una bici, les hi enginyaven per a remolcar-nos encara que a la primera cantonada ens adonguéssim que no teníem frens.
Després de diversos cops varem aprendre a resoldre el problema.
Si!, nosaltres xocàvem amb arbustos o quèiem en la terra, però no xocàvem amb cotxes.
Sortíem a jugar amb l’única condició de tornar abans del vespre...
No teníem mòbils ... Així que ningú podia localitzar-nos !!! !!!Impensable!!!
Ens tallàvem, ens trencàvem un os, perdíem una dent, però mai va haver una demanda per aquests accidents... Ningú tenia la culpa mes que nosaltres mateixos.
Menjàvem bollycaos, magdalenes, pa i poskitos, preníem begudes amb sucre i mai teníem excés de pes perquè sempre estàvem fora jugant o corrent.
Fèiem jocs amb xapes, pinyes, jugàvem al mocador, policies i lladres, amagatall ... i en algun equip que es formava per a jugar un partit de futbol, no tots arribaven a ser elegits, i no hi havia desencantament dut a trauma.
Alguns estudiants no eren tan brillants com altres i quan suspenien un any simplement ho repetien. Ningú anava al psicòleg, al psicopedagog, ningú tenia deprecio, simplement repetia i tenia una segona oportunitat.
Teníem llibertat, Fracassos, Èxits, Responsabilitats ...
I aprendre a manejar-los.
¿Ets d’aquesta generació?
Si ho ets, amb aquest text et regalo un segon de reflexió, i pot ser tot se’t oblidi una estona de la teva estressant vida, i tornis per un segon a ser com eres abans.
SEGUR que érem Feliços!!!!
Com vas aconseguir sobreviure?
De nens anàvem en cotxes que no tenien cinturons de seguretat, ni coixins de seguretat, ni cadiretes. Podíem anar en el terra de la part de darrere d’una furgoneta, era un passeig especial i encara ho recordem...
Els nostres bressols estaven pintats amb brillants colors de pintura a base de plom!
No teníem tapes amb segurs per a nens en els endolls, ni portes...
Quan muntàvem amb bicicleta no utilitzàvem cascos, genolleres ni colzeres. I era millor quan converties la teva bici amb moto amb un pal o cartró a la roda del darrere.
Bevíem aigua de la mànega del jardí, de la clau o on la trobàvem, sempre que ens treies la set, i no d’una ampolla d’aigua mineral.
Estàvem hores i hores construint carretons de caixes i tubs, i els quals tenien la fortuna de tenir una bici, les hi enginyaven per a remolcar-nos encara que a la primera cantonada ens adonguéssim que no teníem frens.
Després de diversos cops varem aprendre a resoldre el problema.
Si!, nosaltres xocàvem amb arbustos o quèiem en la terra, però no xocàvem amb cotxes.
Sortíem a jugar amb l’única condició de tornar abans del vespre...
No teníem mòbils ... Així que ningú podia localitzar-nos !!! !!!Impensable!!!
Ens tallàvem, ens trencàvem un os, perdíem una dent, però mai va haver una demanda per aquests accidents... Ningú tenia la culpa mes que nosaltres mateixos.
Menjàvem bollycaos, magdalenes, pa i poskitos, preníem begudes amb sucre i mai teníem excés de pes perquè sempre estàvem fora jugant o corrent.
Fèiem jocs amb xapes, pinyes, jugàvem al mocador, policies i lladres, amagatall ... i en algun equip que es formava per a jugar un partit de futbol, no tots arribaven a ser elegits, i no hi havia desencantament dut a trauma.
Alguns estudiants no eren tan brillants com altres i quan suspenien un any simplement ho repetien. Ningú anava al psicòleg, al psicopedagog, ningú tenia deprecio, simplement repetia i tenia una segona oportunitat.
Teníem llibertat, Fracassos, Èxits, Responsabilitats ...
I aprendre a manejar-los.
¿Ets d’aquesta generació?
Si ho ets, amb aquest text et regalo un segon de reflexió, i pot ser tot se’t oblidi una estona de la teva estressant vida, i tornis per un segon a ser com eres abans.
SEGUR que érem Feliços!!!!
2 comentaris:
Eiii eloi com va?
Aixo que has posat m'ho han pasat avui en un e-mail... i quina raó que tenen!!
Ens veiem al sopar divendres!!!
Adeu siau :D
Molt bo Eloi, realment aquest text m'ha fet pensar i recordar.....
Publica un comentari a l'entrada