Sí, per mi està clar. M'agradaria sentir-me content, Espanya ha guanyat. Però no me'n sento, Indiferència. No és la meva nació, no són els meus colors.
I sí, és enveja. M'agradaria sentir el mateix quan jugués el meu país, sentir que la gent celebra que Catalunya guanya a nivell internacional.
Però no ens deixen jugar, ni ens deixaran jugar.
Avui més que mai, vull la independència per sentir-me com es senten els espanyols.
dimarts, 1 de juliol del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada