De miralls i miratges

Existeix una certa tendència del catalanisme a emmirallar-se en qualsevol altra realitat nacional, per més exòtica i distant que sigui. Normalment, aquest emmirallament té com a base un gran desconeixement de la realitat nacional suposadament admirada i acostuma a amagar una notable manca d'autoestima sobre la realitat catalana. Se sol admirar el de fora per dir "aquests sí que van bé", en contraposició amb la situació catalana.

La recent visita del primer ministre escocès Àlex Salmond, a Barcelona, hauria de servir per treure'ns alguns complexos de sobre. Més enllà de la formalització de les relacions institucionals entre els governs dels dos països, oficialitzada en la reunió amb el president Montilla, l'estada va servir per constatar l'interès de Salmond per l'autogovern català. Concretament, va quedar gratament sorprès del sistema públic de ràdio i televisió catalanes, la CCMA, i amb el desplegament dels Mossos com a policia integral de Catalunya, dues institucions de les quals els escocesos no disposen i amb la política exterior catalana construïda els dos darrers anys. També va prendre nota del domini d'internet.cat i del sistema d'immersió lingüística que aplica el govern català a l'ensenyament.


Durant la seva estada a Barcelona, Salmond va aprofitar per explicar en diverses entrevistes periodístiques quina havia estat la recepta del seu partit, l'SNP, per arribar a superar els laboristes i tenir majoria al Parlament: "Per a la causa de la independència és important governar bé la descentralització". És una bona recepta: estic convençut que, no passaran gaires anys fins que Escòcia i Catalunya seran membres de ple dret de la Unió Europea, però per aconseguir-ho, cal defugir els miratges i llegir bé la realitat.