Tot passejant per Girona

El passat dissabte dia 1 d’octubre vaig tenir el plaer de passejar per la ciutat de Girona, i haig de dir que Girona sempre m’enamora, tot passejant pel mercat setmanal del parc de la Devesa tot i que ja era hora de recollir, i posteriorment pel parc de la Devesa, on per les festes de Sant Narcis si fan els concerts i actes al exterior.

Tot seguit passo pel pont del riu Onyar exactament el Pont de Sant Feliu, i veure-hi el típic estudiant universitari acabat d’aterrar a la ciutat de Girona provant de tocar el Cul de la Lleona, una escultura atípica tenint en compte en primer lloc les mosques de Sant Narcís, el fet que es digui que la tradició obliga a besar-li el cul.  Segueixo endinsant-me per la ciutat, és dissabte al migdia i són les dues encara hi ha alguna tenda de subvenirs oberta, hi entro per trobar algun article de col·lecció de Girona, com és típic jo em faig amb el simple iman de nevera, del qual em dedico a fer-ne col·lecció, i veig que la gent de la botiga són gent del país, gent catalana, gent jove, unes noies que un vol em senten parlar en català s’alegren de parlar amb algu del país, cansades d’estar aguantant tot un dia de giris. Tot caminant pel carrer dels calderers  m’enfilo per la pujada de Sant Feliu gaudint de les cases antigues que hi ha, tot esperant localitzar la catedral, ja veig la gran escalinata de la catedral, una gran quantitat de esglaons, amples i llargs, on tots els turistes no dubten en pujar-la per comptar el número d’esglaons que hi ha, i fer-s’hi una fotografia.

Opto per pujar les escales, i al damunt a l’esquerra em trobo un espai per visitar la catedral, hi entro per fer una visita lleugera, no de la catedral per que no disposo de tems material per fer la visita de la catedral, però si la tenda de souvenirs de la catedral i respirar-hi un ambient força adormit ja que és al migdia, hora de dinar.
Decideixo tornar a baixar l’ample i llarga escalinata de la catedral i dirigir-me a la plaça del institut vell, un espai petit però acollidor, tot veien una fictícia finestra en una façana, pintada molt natural. Bé ja és hora de tornar al lloc de partida i decideixo desfer el camí realitzat, esperant poder tornar més endavant a Girona per seguir la visita, i poder així veure més llocs que de ben segur me deixat per visitar.

Torno a agafar el mateix pont i altre cop el riu Onyar m’enlluerna, tot seguit agafo el camí de la devessa tot passant pel costat de la plaça de les Botxes, i dirigir-me cap al Auditori, i tot seguit al pavello municipal de Girona de Fontajau.