Un viatge a l’Índia, una experiència única.

El passat més d’agost (del 13 al 20) vaig fer el meu primer viatge fora del continent europeu, una viatge diferent a la resta viatges, un viatge compartit amb molta gent, amb la colla Castellera de Capgrossos, on anàvem durant una setmana per participar al festival de Govindes el dia 18.

Dia 13 - Sortíem de matinada el mateix dia 13 a les 6 del matí, però a les 3 ja teníem que estar tots a Mataró per encabir-nos en dos busos, ja que hi anàvem cap un centenar de casteller conjuntament. Ens dirigíem tots plegats cap a Zurich, gairebé amb un avio completament casteller, allà fèiem el transbord per agafar el vol fins a Mumbai que duraria unes 9 hores.

Arribàvem a les 23h. Hora d’allà, sorprenent arribada a l’Aeroport (immens aeroport) una cinquantena de persones autòctones d’allà es volen fer fotos amb gent extravagant de la colla (castellers amb cabell arrissat, rossos, alts i grossos, etc.) Arribem al hotel sopem  i ja era previsible que la primera nit no tindríem habitació al hotel, (un petit error de planificació ho havia provocat), malgrat tot, en principi la canalla de la colla i la gent més gran trobarien habitació, (tot i que no va ser així). Així que ja teníem el primer repte per davant: no haver dormit gaire la nit anterior, per no dir gens, no haver dormit gaire al avio per poder fer nit al Mumbai i no patir jet lag, i resulta que no hi ha habitació per dormir ni llits. La gent s’espavila com pot, uns amb cadires, els altres amb sofàs, els altres en butaques, malgrat tot mirem de passar la nit com es pot, i descansar una mica.

Dia 14 - Comença el dia amb la gent de la colla poc descansada i a l’espera que durant el matí se’ns comencin a entregar les habitacions. Ja ens donen l’habitació, i tenint el privilegi de que la primera i la segona nit la passaré sol, ja que la resta companys de la colla ja són per l’Índia i aniran arribant amb els proper dies. Tenim el dia lliure, i aprofito per descansar, veure l’hotel, i fer un tomb tot fent turisme per Thane, una ciutat propera a Mumbai amb un milió i mig d’habitants. L’esmorzar ha esta correcte i el dinar també (malgrat trobar una mica picant el menja ”tot i que diuen que el menjar picant als Indis els ajuda a suar menys” ). La tarda la tenim lliure i fem un tomb per diferents barris de la ciutat propers al hotel, cal tenir activats els 5 sentits, és quelcom estrany, barraques, gent mirant-nos amb expectació. Hi ha de tot amb localets petits dels quals intuïm que a dalt d’aquest locals hi viuen. Decidim agafar un TUC-TUC i dirigir-nos cap als mercats tradicionals Indis, negociem el preu amb el conductor i anem a les proximitats de l’estació de Thane, un lloc ben curisos, molta gent, molta pobresa, però tothom amb les seves ganes de vendre, botigues amb productes exposats al carrer... etc. Tornem cap al Hotel tot tornant a agafar un TUC-TUC, aquest cop pujem 5 de colla dins, on normalment i caben 3 persones.

Arriba la nit i ens conviden a assistir al primer assaig Govinda. Les torres humanes Govindes s’alcen segons la tradició hinduista durant el festival religiós per celebrar el naixement del deu Krishna, que tindrà lloc el proper 18 d’agost. Al assaig tant punt baixem del autocar per assistir-hi ens reben amb tots els honors, ens fan un passadís ja que la zona és plena de gom a gom, ens marquen el front amb el símbol Indi, i ens obsequien amb collarets de flors. No veiem el seu assaig, per que resulta que em de marxar després de l’exhibició ja que tenim els busos al mig del carrer i estem entorpint el transit, i marxem de nou cap al Hotel a descansar de veritat.

Dia 15 -  Comencem un divendres especial per a l’Índia, ja que avui allà és festa, i festa grossa ja que és el dia de la Celebració del Dia de la Independència de l’Índia. Així que agafem els bussos i ens desplaçament cap a Mumbai, anem cap a la porta de l’Índia, anem caminant pels carrers de Mumbai i no paro de veure la gent fent fila, molt correctament, un darrera del altre sense crits, amb paciència i tots molt ben alineats, es dirigeixen cap a la porta de l’Índia. Ara ja sé d’on ve la frase de “fer fila índia” a les escoles. Entrem tots junts a la porta de l’India, amb el privilegi que ens colem fem un parell de pilars de 4 sense l’uniforme, i després tenim una estona lliure per voltar pels carrers turístics de Mumbai fer un tomb, tornem al Autocar i ens dirigim cap un lloc ben esplaiat per poder dinar i fer el Pícnic que ens han entregat al sortir de l’Hotel. Ens dirigim cap a un dels monuments emblemàtics i patrimoni de la humanitat, l’estació de trens de Mumbai. Tot seguit tornem al Bus i ens dirigim cap a un parell de temples Hindús. Tot tornant del últim temple per dirigir-nos al hotel succeeix l’incident més important de tot el viatge, el bus es para i comença a sortir fum per tot arreu, tots sortim del autocar enmig de l’autopista, és algo caòtic. Però sorprenentment en 5 minuts ho tenen tot arreglat, sembla ser que era un problema amb l’aire acondicionat del vehicle. Sembla ser que no era res el fet que l’aire del vehicle no funciones, però si que ho era ja que aquest no tenia finestres i les temperatures eren de xafogor màxima. Sopem al hotel, i ens dirigim altre cop a un altre assaig, allà si que ens exhibim i s’exhibeixen, tot acabant el fi de festa amb un intercanvi d’enxanetes. Tot seguit i apunt de marxar ens enxampa un Monzó quan ens dirigíem cap als autocars, que ens deixa a tothom ben xop.

Dia 16- Bé toca esmorzar i agafar forces, i torna a iniciar un nou dia. Agafem el Pícnic al hotel i ens dirigim cap a Mumbai per anar a Illa elefanta, el meu cap ja pensa en que em d’agafar un vaixell i que fot una mala mar de collons, el meu cap només té en ment el fet de que no em maregi. Sort que la gent de Capgrossos es donen compte de la situació i per desactivar el cervell del mareig es posen a cantar uns quants, i tots ens hi afegim tot cantant, no ens en donem ni compte i em passat 45 minuts dalt d’un vaixell amb força mala mar, i ningú s’ha marejat. Illa elefanta té una entrada preciosa, i la entrada dins a la zona dels monos és tota plena de subvenirs. Veiem una de els 5 coves i dinem tot vigilant amb els monos que no ens fotin el menjar. Allà a l’India me’n adono que la gent molt respecte pels animals.

Després de tot ens toca tornar cap a Mumbai, abans però faig una foto de l’Sky line de Mumbai, la gent té ganes d’anar amb un dels dos vaixells (tipus de Banyoles) on va la gent follonera i animadora de la festa de Capgrossos, tornem tot cantant cap a Mumbai, els 45 minuts passen volant.

Tot seguit i abans que se’ns faci de nit ens dirigim cap un dels barris “rics” de Mumbai on també hi ha assajos Govindes, allà també ens reben amb un allau de multituds de gent, tanta gent que ens em de dirigir a l’entrada d’un Parking d’un Hotel per poder-nos enfaixar. Dic barri ric per que al finalitzar els nostre assaig-actuació ens obsequien amb un trofeu general per la tota la colla, i tot seguit abans de pujar a l’autocar ens ofereixen hamburgueses de pollastre de McDonalds per a tothom i més. Sopem al hotel, i tot seguit anem a la mateixa discoteca de l’hotel.

Dia 17- És diumenge, i esmorzem fort per què pel matí assajarem els castells pel l’acutació de demà dia 18, ja estem a punt per anar cap a assaig, i em trobo amb un mal de panxa molest, varies anades i vingudes al bany, i em decanto per no anar a assaig, no vull que el meu estemoc em jugui cap mala passada i opto per quedar-me al hotel United 21, faig una dormideta (ja que havia anat a dormir tard la nit anterior). I descanso, fins la hora de dinar, quan arriben tota la colla de l’assaig, en l’assaig és defineix la diada de demà i queda clar que farem castells de 8, entre d’altre variants i alçades. Dinem, i a la tarda decidim anar a fer un tomb, agafem el TUC-TUC i anem cap una gran area comercial. (Un Mataró Parc amb potència), sorprenent, amb la seva seguretat a l’entrada del recinte, fem la tarda allà, mirant botigues de tot tipus, i de totes les marques que hi ha arreu d’Europa. Tornem cap al hotel, i veig la imatge serià dels castells i del mon casteller, tots els membres de la tècnica, preparant les pinyes, i organitzant a la gent sobre el paper. Anem a sopar i a dormir que demà serà un dia Govinda molt dur.

Dia 18- Arriba el gran dia, agafem el bus i ens dirigim cap a la plaça principal de les actuacions Govindes. Una multitud de gent que no te l’acabes, ens instal·len en una grada on ben justets i cabem tots, un escenari on hi fan d’speakers el Ji Thender, i un secundon seu. Fem un castell aviat a mig matí, fem un 4d8 i un 5d7. I tornem a les grades, els diversos equips de Govindes realitzen castells de 6, 7 i 8 pisos. Una de les colles lluita per alçar un castell de 9 però no ho aconsegueix. La xafogor i un sol important fan difícil l’estada a les grades. Tot i això, la nostra és una situació privilegiada respecte de la resta de colles Govindes situats a la plaça.

Després de veure actuar nombroses colles, a mitja tarda, ens situem al centre de la plaça per actuar. La rebuda de la gent torna a ser efusiva i entusiasta. Comencem aquesta ronda tot fent un 4d7a i un p5ps. Ja hem acabat la ronda i ho celebrem amb molta musica i una ruixada a tota la plaça per refrescar-nos. Va ser un honor per mi estar vivint aquella experiència indescriptible de la qual tinc que donar les gràcies als Capgrossos. Tornem altre cop a la grada, i continuen els castells Govindes, una d’elles provarà el castell de 9, i ho aconsegueixen. La plaça esclata en crits d’alegria i aplaudiments multitudinaris. La colla ho celebra amb gran entusiasme saltant i ballant al ritme de la música sota una ruixada d’aigua fresca ben merescuda. Com més alt és el castell més augmenta la quantitat de Rupies que la colla cobrarà. El guanyador rep més de 25.000 euros. Tenint en compte que 1 euro equival a 80 Rupies, la quantitat del premi en la seva moneda és encara de més valor. La desigualtat social i econòmica a l’Índia és un dels trets característics de la seva societat. Aquesta es pot apreciar a simple vista caminant pels carrers plens d’indigents i de cases molt petites construïdes a mà i de qualsevol manera. És per això que probablement molts ciutadans arrisquen la seva vida fent aquests castells per tal de rebre el gran premi.

Cal destacar que aproximadament el 70% dels castells Govindes cauen. Només un 30% són descarregats. Això provoca una gran quantitat d’accidents per caigudes i augmenta el risc de patir lesions i, fins i tot, de morir.

Continuem a les grades on, per sort, el sol ha perdut força. Havent vist l’impressionant castell de 9 i molts d’altres realitzats per les colles Govindes baixem a actuar per tercera i última vegada en aquest magnífic festival. Aquesta vegada comencem amb un clavat 3 de 7 i acabem amb un 4 de 7 fins a dosos. Són aquests últims els que, amb una pedra, trenquen el Handi. Aquest és una olla penjada de fils decorats amb colors. Dins el Handi hi ha una barreja líquida feta de llet, espècies i altres aliments. En trencar-lo tots els Capgrossos quedem recoberts del líquid el qual desprèn una olor forta i peculiar. Agraïts per la curiosa i fantàstica experiència ens acomiadem dels nostres amfitrions amb un intercanvi d’ofrenes i regals. Tornem cap a l’hotel cansats de tots els esforços fets però amb gran alegria d’haver realitzat un intercanvi casteller amb les colles de l’Índia tan enriquidor.

Tot seguit ens dirigim al hotel, sopem, ens ve a veure en Ji Thender. I posteriorment anem a la discoteca de l’hotel fins a les tantes.

El dia 19- És el dia de preparar el viatge de tornada, esmorzem els que ens podem llevar a l’hora d’esmorzar, preparem les maletes, baixem al hall de l’hotel per tornar les claus, tot deixant passar el poc matí que ens queda dinem una mica, i per finalitzar anem a una escola d’idiomes de la ciutat de Mumbai “Smile Mumbai”, on hi ha un fotimer de nens. Pasem la tarda allà on ens canten cançons i fem un donatiu. I posteriorment ens dirigim cap al Aeroport per anar a preparant el viatge de tornada.

Un viatge de tornada, perfecte, on passarem tota la nit dormint o descansant, i arribant de matí a Barcelona.