UN DISC NOU

Aquest passat dimarts, 27 de setembre, sortia a la venta el nou disc d’Amaral: Ja vaig poder escoltar el avançament del seu treball, amb el mateix nom que l’album. “Hacia lo salvaje”. Un tema que a més d’un el deixa amb “cara de poker” i que sembla un canvi d’estil del grup Aragonès. Però, afortunadament i tot escoltant un “singel” no em decepciona.  Amaral torna com sempre, amb grans temes i un disc que en el seu primer dia a la venta ja sembla anar amb perspectiva d’enfilar-se cap als primers llocs de les llistes d’exits.
Amaral torna a l’escena musical revivint aquell sentiment, aquella necessitat de recuperar la llibertat, recuperant l’esperança de la tornada a la vida animal, amb un toc rebel i utilitzant com a protagonista a una tortuga. (Com es pot comprovar en el seu videoclip, inclòs al final del blog).
Un cop dones al Play. “Hacia lo salvaje” t’atrau amb bones sensacions, fan que aquest àlbum passi a ser altament recomanable per que ocupi un espai a les prestatgeries musicals de moltes llars. Fins i tot puc dir que aquest nou treball ve acompanyat d’un gran toc rocker com a la canço “esperando un resplandor”.
Per altre costat trobo cançons més animades i mogudes en temes com “Cuando suba la marea” o “Robin Hood”.
Més d’una vegada s’ha escoltat que Amaral és un grup amb certa bipolaritat musical, que sense cap mena de dubte, en aquest disc queda present: el gran ventall de tocs musicals que presenten amb alguns dels seus temes. Tot i així podem trobar-nos amb temes basats en acords al més pur estil pop o rock, alienacions que deriven en toca “grunch” com en “Montaña Rusa” o altres més propers com el Folk en “Olvido”.
Per un altre costat amb “Como un martillo en la pared”, s’introdueix en un tema que actualment està molt present i ens transmet un sentiment d’indignació cap als jutges, politics i altres, si en aquest tema es dediquen a criticar les anomenades persones, a “Van como locos”, quasi es pot arribar a interpretar tot el contrari; aquells que lluiten pels seus drets o ideals des del carrer, aquells que “han pres la ciutat i són part d’ algú  inabastable, van vivint per davant, van vagant pels carrers, res els podrà aturar”.
Amb aquest àlbum crec que Amaral no ha fet més que confirmar que és un dels grans grups de la història musical de l’actualitat, i que encara els queda molt camí per recórrer, molts escenaris per trepitjar i molts èxits per recollir en aquest camí que els porta cap a lo salvatge.
I fins i tot han innovat en aquest nou disc ja que es pot trobar un format Delux, el qual inclou tots els temes en acústic, i la possibilitat de descarregar els dos formats d’àlbum allà on es vulgui, un vol d’adquirit l’àlbum, ja que aquest té uns codis per sol·licitar el disc en xarxa.

Us deixo amb el videoclip del seu primer “singel”.