Una de Challenge.

El passat dia 2 d’octubre vaig poder gaudir com a públic un altre cop de una de les proves esportives més dures del mon. La famosa IRONMAN. Realitzar 3.800 mts. De natació, 180 kms en bicicleta i 42,2 kms. Corrents. És la prova més exigent de les triatlons amb un temps límit de 17 hores.

Els triatletes que competeixen en aquestes proves han d’entrenar molt durament per preparar aquesta prova, i també han de cuidar molt les seves dietes.

De fet vaig poder veure un gran nombre de triatletes, professionals, amateurs, semi-professionals. I es pot dir que és una prova dura, que el seu mèrit ja és acabar les tres proves sense molèsties que et facin abandonar forçosament.

Sabent que cada una de les proves té els seus pros, i els seus contres. En la natació és una prova dura on un competeix contra ell mateix, ja que quedar-se sol en el mar sense cap tipus d’ànims, d’avituallament, i que s’han de tenir ganes de sortir de l’aigua quan un porta una bona estona allà dins. En la prova en bicicleta crec que és la prova que marca tots els temps, es pot aprofitar per menjar una mica i afluixar una mica el ritme, però al mateix temps és on es pot retallar més el temps, però tot això no s’aconsegueix si no es té una bona Bicicleta. I per finalitzar el fer una Marató, 42 kms. Que han de
ser duríssims, i impossibles després de tot el que s’ha fer anteriorment. Però tenen una gran avantatge, l’anhel de la gent que t’anima, els amics, els familiars, la gent del equip al que pertanys, etc.

positius per la ciutadania, el poder agafar la autopista gratis aquell dia no té preu, de ben segur que en Nuñez
del Polònia aquell dia va amb el cotxe a munt i a baix del Maresme.



Aspectes negatius, crec que els mediambientals, vaig tenir l’ocasió de passat uns dies, poder passejar per la vora de la N-II a l’alçada de Mataró, i vaig poder comprovar que hi havia una gran quantitat de envasos de gels per a esportistes d’elit, crec que és un aspecte a millorar, i que crec que entre tots em de preservar una cultura de no llençar res a les carreteres.

Només em queda felicitar aquella gent, amics, coneguts, i no tan coneguts. Que han acabat en alguna ocasió una IRONMAN o una Challenge-Half. Per que té molt de mèrit, i s’han de fer grans esforços per acabar aquests tipus de proves.