Comencem el dia de bon matí, per començar a llevar-nos a les 3:30 de la matinada. A les 4:30 venen a buscar-me en Xavi, en Pedro i en Josep, a mi m’agrada fer el mandra així que em llevo força aviat.
Surto al
carrer i els espero amb candeletes de passar un cap de setmana diferent, amb un
cap de setmana a Amsterdam, Holanda. Arriben i ja la lien amb la musica a tota
pastilla foten un xivarri que fins i tot molesta als veïns, pujo de seguida al
cotxe i marxem pitan que un ha sortit de la finestra tot emprenyat. Al cotxe
anem en Josep, en Pedro, en Xavi i jo. Ens dirigim a Sant Pol a buscar a la
resta que van amb un altre cotxe, la Sandra, en Narcis, l’Ester i en Raul.
Al cotxe
tot són conyes i cants, en Josep ens delaita fent una imitació de la Montserrat
Caballé d’una canço que va cantar per la marató de TV3. Em optat per la opció
d’una aparca i vola, aparquem els cotxes i ens encabim tots a la mateixa
furgoneta, (8 de colla). El cap de setmana promet.
Fem temps,
esmorzant i fent els primers cafès del dia a l’aeroport. És hora d’embarcar (7
del matí), pugem a l’avió, jo al comprar el bitllet més tard quedo apartat del
grup d’alt l’avió unes sis files més endavant. Sortim força puntuals.
Passem una
estada aproximada dues hores a l’aire, on em aprofitat per fer unes partides a
la Nintendo DS amb en Pedro, tot jugant als escacs, ell ha guanyat una partida
i jo l’altre, s’acosten unes petites turbulències i ens diuen que estem a punt
d’aterrar al aeroport de Schiphol, per variar sembla ser que plou, sortim de la
terminal i ens dirigim a agafar el tren per anar a l’estació central
d’Amsterdam. Un vol estem dalt veig que el tren em recorda aquells trens blaus
de la Renfe d’abans (1990) tot i que aquest és de dues plantes. Mentre en Xavi
ens sorprèn amb un IPad i ens mostra un vídeo explicatiu de alguns dels processos
d’elaboració de la seva empresa, Siro&Xavi Nassari. Tot just acabat de
veure el vídeo i alguns dels productes de la empresa d’en Xavi, hem passat 3 estacions
i arribem a l’estació central d’Amsterdam. Una estació de la qual unifica tot
Amsterdam amb els busos i tramvies (vells i nous) de la ciutat, un dels
edificis més emblemàtics i més grans d’Amterdam. El temps és núvol i cau una
mica de plugim i no es veu el sol.
En Raul
ens dirigeix cap a l’hotel, ja que allà hem quedat amb la Jenni per fer-li la
sorpresa a en Jordi, que és un dels objectius principals del viatge, sorprendre
en Toti en el país on ell ara viu. Arribem al Hotel Buldog, en Raul com a
principal traductor i reservador de l’habitació parlar amb la recepcionista, la
qual ens demana uns quants DNI’s per entregar-nos les claus de l’habitació, ens
dirigim a l’habitació per unes escales molt empinades, ens em fet amb una
habitació per a 12 persones, 6 lliteres, i taquilles tipus Universitats d’EUA.
Un bany amb dues dutxes, un aseo per als mes caganers, tots aquest amb rajoles
quadrades blanques i negres, tipus taulell d’escacs. Els vàters són aeris amb
un polsador a la paret, un vol un s’asseu a sobre un vàter dedueix all`que
diuen dels holandesos, la tasa del vàter esta una mica més alta del que estem
acostumats a Catalunya. Diuen que els homes i dones holandesos/es són els més
alts d’Europa. Tot molt correcte
Aquest hotel, pel que tinc entès té cert
lligam amb el futbol club Barcelona, ja que els boixos nois van utilitzar el
mateix logo per al seu lema. Un vol ja estem instal·lats decidim anar a fer un
mos al bar del mateix hotel, aquí els
horaris són molt estranys, i ens diuen que fins que no arribi el cuiner no ens
poden fer res de menjar. Ens decidim a prendre quelcom per fer temps. Queda
molt poc per que arribi el nostres amics Jordi (Toti) i la còmplice Jenni (la
seva parella Holandesa).
“Decidim
preparar la sorpresa dispersa-nos i possant-nos un a cada taula, arriba la
hora, la Jenni i en Jordi han arribat i tot està apunt, primer entra ella
després ell, i ni la propia Jenni va veure a cap dels amics coneguts, ja que no
els miravem ficsament, de cop i volta es giren i intentan marxar, en Raul
crida: - ¿Toti? Que fas, va quedar gelat, pel que ens va dir en Toti es pensava
que estava en un somni per un moment, el tio va flipar, no s’ho podia creure.”
Vam esmorzar una mica per reposar forces, i vam sortir pels carrer de
Amsterdam, veient els primer canals i el carrer principal de botigues.
Bé després
d’explicar la principal sorpresa del viatge continuaré parlant d’Amsterdam, i
del que vam fer. Anant fent toms per Amsterdam s’acostava la hora de dinar, que
per cert allà a Amsterdam i a Holanda en general dinen de 12 a 1. Tot i que els
bars estan sempre al servei de tothom ja que sembla ser una ciutat molt
turística. Amsterdam té més de 40 museus (del bolsó, art modern, marítim, Van
Gogh, del sexe, històric jueu, de les ulleres, medieval, cera, etc.) , hi ha
uns 750.000 habitants, i més o menys unes 600.000 bicicletes de tots tipus, cal
tenir en compte que Amsterdam és una ciutat molt planera. Bé ens decantem per
dinar ja que són les 2 de la tarda i ja no anem segons l’horari Europeu holandes.
I decidim que ben dinat ens dirigirem a veure el museu de la Heineken.
Arribem
amb museu i en Pedro és fa la primer foto amb el “Pare Nöel” de la Heineken,
ens fem una foto tots plegats. Entrem al museu de la Heineken, on ens expliquen
tot el que fan per elaborar la cervesa, i ho expliquen d’una forma molt
didàctica, amb un vídeo amb una grada que és mou. La tarda s’allarga a la
fabrica de la Heineken, ens donen l’oportunitat de prendre cervesa, fer-nos
unes fotos pel record, i uns vídeos per passar-nos-ho d’allò més bé.
Ens
decantem per anar a veure algun coffe-shop, allò sembla un submarí, prenem algú
legal a les nostres terres i ens dediquem allò típic que fan els estrangers a
arreu, pintem la paret del local deixant la nostre empremta en un local tipus
(La Roda), però on no si serveixen pollastre ni pernil. Decidim marxar cap a
l’hotel a reposar una mica per agafar forces per la nit, ja que tots ens em
llevat a les 3 del matí. Agafem el tram ja que ens trobem un a mica lluny de
l’hotel, un tram nou, ràpid, i del qual vam fer un tap a l’entrada d’aquest i
ens van cridar l’atenció per que vam trepitjar, jo personalment a un dels seus
passatgers holandesos. I arribem a l’hotel per reposar forces.
...
Posterior
al breu descans, ens truquen a la porta i ens diuen que hi ha gent a la
recepció, que lo més segur és que ens posin gent a l’habitació, ja que tenim
deu llits. Tots ens quedem sorpresos.
Però tot
seguit apareixen la Anna i l’Enric que també venien amb els mateix objectiu que
nosaltres sorprendre a en Toti, i passar un cap de setmana plegats a Holanda.
Decidim
sortir altre cop al carrer i anar per cercar un lloc per anar a sopar: Ens
decidim per un restaurant argenti i de menú de menjar similar als mediterranis.
Sopem tots plegats 12 de colla i després fem un tom per el Red Line
d’Amsterdam, sorprenen el barri, un barri molt segur amb càmeres de vigilància,
on les noies (putes) no és poden fotografiar, on algunes obren les portes en
cerca de clients, d’altres et conviden entrar fent el ges amb la mà, el preu
dels seus serveis és de 50€, consideren el regateig un insult. És un barri
patit amb carrers estrets, que és on trobes les prostitutes a banda i banda, il·luminades
per llums vermells. Un vol vista la part nocturna del barri roig, anem a
prendre quelcom a un bar on hi ha uns futbolins i un billar i fer el fi de nit
allà. Ja que el dia següent serà un altre dia.
Ens llevem
de bon matí quan el cos de molts ja diu prou, i ens treiem la mandra de sobre.
Avui alguns decideixen anar a veure el museu Van Gogh. D’altres decidim anar a
fer un tomb i anar a veure la casa mes petita de Europa, que aquesta es troba
al C/Singel, 7. Tot i que esbrinant i explorant per la xarxa, es veu que
aquesta entrada és la part posterior d’una gran casa. (http://nuestraholanda.com/2011/01/18/la-casa-mas-estrecha-del-mundo).
Tot seguit
decidim anar a fer el giri en un dels espais més emblemàtic d’Amsterdam, on hi
ha les lletres de: I Amsterdam. Ens fem un munt de fotos, passem per davant del
museu Van Gogh, veiem el barri de les botigues d’alta gama, i comencem a buscar
un lloc per anar a dinar. Aquest cop toca al Sports Restaurant. Un vol acabat
de dinar decidim voltar una mica més per Amsterdam fins que se’ns fa de nit i la
hora de tancament de les botigues, ja que allà tanquen a les 17:30. Decidim
tornar a l’hotel mentre esperem uns altres convidats d’excepció, i amics
sorpresa d’en Toti. La Georgina i en Joaquim. Ens decidim baixar al bar de l’hotel
a jugar a cartes durant una bona estona, i tot seguit ja s’acosta la hora de
sopar i decidim fer un tomb per fer temps per l’hora de sopar. Un vol acabem de
sopar ens decidim a anar de festa pels locals nocturns, i fins a les 5 del matí,
que el cos ens va dir prou. Decidim anar a dormir.
Al dia
següent ens llevem abans que ens tanquin l’esmorzar de l’hotel. Alguns es
queden sense esmorzar decidim anar a veure el Barça en un Bar, ja que el Barça
juga la final del mundial de clubs. De la qual en va ser el campió amb un
partit sense color ja que el Barça va guanyar 4-0. Un vol acabar el partit
decidim anar a dinar i preparar-nos per tornar capa casa després de passar un
cap de setmana trepidant i meravellós als països baixos.
Conlusió: El cap de setmana passat, vam anar a
Holanda. El primer dia, vam visitar Amsterdam, que té alguns llocs interessants,
però, en general, em va agradar. Tot i que vam visitar pocs museus, un dels
racons que més em van agradar va ser el de la estació de trens estació central.
Durant l’estona que va fer bon temps (entenent que ‘bon temps’ vol dir ‘no
ploure’), tot anava bastant bé. Aquí, es va produir una de les escenes curioses
d’aquesta ciutat: la gent amb bici i mobil parlant. La imatge de les bicicletes
neerlandeses a part de ser molt típica, és molt bucòlica, especialment les
variants que es poden trobar, com la d’una parella en bici (o sigui, en dues
bicis) agafadets de la mà, els accessoris ciclistes per a portar criatures
també són d’allò més extravagants, hi havia un senyor que portava tres nens en
bici: dos a davant a dins una mena de carretó unit a la bici i un al darrere en
una cadireta. O fins i tot la gent que circula amb ciclomotor sense casc. El
més curiós de la ciutat, però, és el barri roig, on hi ha les prostitutes amb
poca roba exposades en aparadors a banda i banda del canal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada