Bancs i caixes han de complir amb la societat

El diari El Punt (edició Maresme) informava ahir que només sis de vint-i-sis habitatges protegits construïts al municipi de Palafolls finalment seran lliurats als seus adjudicataris. Els vint restants queden vacants ja que els qui van tenir la sort de ser designats com a adjudicataris en el procés no han aconseguit que cap entitat financera els concedeixi una hipoteca per fer front al cost de compra.

El cas de Palafolls no és l’únic. En els darrers mesos, amb la reducció del crèdit, el nombre d’hipoteques concedides a adjudicataris d’habitatge protegit ha baixat en picat, deixant sense bona part de l’efecte real l’impuls de la construcció d’habitatge protegit que es va incloure al Pacte Nacional per l’Habitatge. Segons el mateix Pacte, es té sòl ja programat per construir 150.000 habitatges protegits que, lògicament, aniran destinats a famílies de rendes baixes. Si la pràctica de les entitats financeres un cop augmentin el nombre d’habitatge protegit existent és la mateixa que els darrers cinc mesos, ens trobarem amb una situació paradoxal: hi haura més habitatge protegit que mai, però estarà més buit que mai, a causa de la impossibilitat d’accedir a les hipoteques per pagar-ne el cost.

Bancs i caixes ,que ara tanquen l’aixeta, han participat activament en els últims anys de la bombolla immobiliària, finançant moltes operacions de caràcter especulatiu i sucant part dels beneficis obtinguts en aquesta espiral. Ara no es pot veure que, a més, tanquin l’aixeta als que més aigua necessiten després d’haver contribuït activament a la sequera. Els ajuts a la liquiditat del sistema financer atorgats pel govern espanyol han d’estar condicionats a l’atorgament de les hipoteques sol·licitades, ja sigui per pagar un habitatge protegit, ja que aquest és un mercat controlat completament per l’administració (en controla el preu i les transaccions) i per tant els riscos derivats de possibles impagaments és molt menor que en el mercat lliure.

Ara ha arribat el moment d’exigir a la banca i les caixes d’estalvi que compleixin amb la societat, i que no defugin les seves responsabilitats en un moment de crisi. Des d’Esquerra i les JERC treballarem perquè així sigui, perquè estem decidits a plantar cara a la crisi, i que aquesta no la paguin els de sempre.