QUIN PAPER JUGA EL PLA BOLONYA?

QUE S'HA DE SABER SOBRE L’ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR (EEES)

Canvi de model universitari

● El model d’universitat de l’EEES és un canvi radical respecte el model universitar i espanyo l -caracteritzat per la seva rigidesa i passivitat- per un altre més proactiu , en la línia del model anglosaxó, amb un fort pes de les tutories. Al model passiu espanyol, el paper dels professors es limita a impartir lliçons, corregir exàmens i ser al despatx a disposició dels alumnes 6 hores a la setmana; i el paper dels estudiants és el de prendre apunts i memoritzar. Aquest model és més barat, però en tots els rànquings internacionals, els primers llocs els copen les universitats anglosaxones.
● Moure’s per Europa en igualtat de condicions que la resta d’estudiants europeus i
l'obtenció de títols vàlids a qualsevol país membre és un benefici per a l'estudiant català i garanteix el coneixement d'una tercera llengua.

Adequar el paper de les universitats a les necessitats socials

● La vocació pública de les nostres universitats ja s’ha posat de manifest de forma clara aquest curs quan, atenent a la demanda del govern, han fet un esforç en els àmbits de la salut i l’educació, amb prop de 600 noves places en els estudis de Medicina i Mestre.
Cal que el paper del sector privat a les universitats signifiqui una millora en la preparació i l'experiència dels estudiants per tal de convertir-se en persones formades en els diversos àmbits professionals, i cal evitar que signifiqui una mera inversió per tal d'obtenir mà d'obra. En cap cas el criteri de rendibilitat empresarial pot supeditar l'existència d'alguns estudis ni anar en detriment de l'ensenyament en català.

Beques

● Però el model de Bolonya és un model més car. Classes més petites, més dedicació dels professors, un concepte més participatiu dels estudiants... tot això demana augmentar el pressupost de les universitats. I en el cas de l’Estat espanyol partim, a més, d’un infrafinançament (el 2005 la despesa per estudiant universitari a l’Estat espanyol va ser de 10.089 $, mentre que la mitjana dels països de l’OCDE era d’uns 15.559 $). El Govern de la Generalitat ja ho va preveure el 2006 i va fer un pla garantit fins al 2010 que comporta un increment del 12% anual en els pressupostos de les universitats públiques.
● Les beques són cabdals . Catalunya té el 12,56% dels estudiants de les universitats públiques de tot l’Estat però només rep el 8’99% de les beques gestionades pel Govern espanyol. Si ens fixem en els imports que es reben, la discriminació dels estudiants catalans és encara més clara (rebem el 8% de l’import de beques gestionat pel govern espanyol). No és només deixadesa i ignorància, al darrera hi ha l'ús més pervers possible del principi d'igualtat: quan s'esmenta la igualtat per fomentar les desigualtats. El cost de la vida no és el mateix arreu de l'Estat i els llindars de renda que s'exigeixen per tenir beca ho han de tenir en compte.