La companyia ha fet arribar una carta a la Plataforma per la Llengua en què contesta els pronunciaments que l'organització va fer públics fa dues setmanes sobre les mancances del català a l'aeroport del Prat. AENA respon així a l'organització tot dient que l'absència total del català a la toponímia de l'aeroport i l'ús exclusiu del castellà, sempre que hi hagi una forma tradicional en aquesta llengua (amb l'excepció del topònim "A Coruña" que sí que utilitza el gallec), s'ha fet d'acord amb les companyies aèries que hi operen. La Plataforma per la Llengua va presentar el passat 25 de febrer l'informe "La presència del català a la toponímia de l'aeroport de Barcelona", que justament denunciava aquest tracte desigual.
Textualment, AENA justifica l'absència del català d'aquesta manera: "Pel que fa a la toponímia de les destinacions i a la informació dels panells informatius i teleindicadors de vols: la informació que apareix a les pantalles es fa d'acord als criteris establerts per les pròpies companyies aèries i a les seves peticions". Això vol dir que la inclusió del gallec en la forma d'"A Coruña" s'ha fet d'acord amb el criteri establert per les companyies; i que segons el mateix criteri no s'ha respectat, per exemple, l'única forma oficial reconeguda d'Eivissa, que és la catalana. En lloc d'això, s'ha optat per posar als panells únicament "Ibiza". Al mateix temps, en altres casos les companyies haurien optat únicament per la forma castellana de destinacions com Alger, Copenhaguen, Milà o Hamburg enlloc de les formes d'origen o les catalanes.
La carta d'AENA fa referència també a altres temes tractats secundàriament en l'estudi, com la retolació i la megafonia (dels quals l'estudi ja valorava el fet que fossin majoritàriament en català, per bé que destacava el paper preeminent del castellà). AENA també recorda que la forma del nom oficial de l'aeroport és únicament la castellana: "Cal esmentar que la denominació oficial de l'aeròdrom és Aeropuerto de Barcelona, per la qual cosa en aquest cas no hi ha possibilitat de traducció." La Plataforma per la Llengua valoraria de manera positiva un canvi de denominació oficial d'acord amb la ubicació de l'aeroport i la realitat social corresponent.
Pel que fa al web http://www.plataforma-llengua.cat/noticies/www.aena.es, l'empresa no mostra en la carta cap voluntat d'incloure el català en les opcions actuals en castellà i anglès, i aquesta llengua, de moment, queda relegada només a les pàgines dels aeroports del domini lingüístic català, a les quals s'accedeix un cop s'entra a la web principal a través de la versió en anglès o castellà.
La Plataforma per la Llengua lamenta la poca voluntat de l'empresa per normalitzar l'ús dels topònims de destinació, i se sorprèn d'aquesta resposta: AENA no pot relegar a un acord entre companyies la qualitat de l'atenció a l'usuari. La nostra organització, a més, considera incoherents i fora de lògica els criteris lingüístics assumits. D'altra banda, des de la Plataforma per la Llengua esperem també una resposta a la carta tramesa a la Generalitat de Catalunya per tal que interfereixi en els usos lingüístics d'AENA i es compleixi plenament l'article 31 de la Llei de política lingüística, pel qual les empreses de transport han d'emprar, almenys, el català en la retolació i en les comunicacions megafòniques.
Textualment, AENA justifica l'absència del català d'aquesta manera: "Pel que fa a la toponímia de les destinacions i a la informació dels panells informatius i teleindicadors de vols: la informació que apareix a les pantalles es fa d'acord als criteris establerts per les pròpies companyies aèries i a les seves peticions". Això vol dir que la inclusió del gallec en la forma d'"A Coruña" s'ha fet d'acord amb el criteri establert per les companyies; i que segons el mateix criteri no s'ha respectat, per exemple, l'única forma oficial reconeguda d'Eivissa, que és la catalana. En lloc d'això, s'ha optat per posar als panells únicament "Ibiza". Al mateix temps, en altres casos les companyies haurien optat únicament per la forma castellana de destinacions com Alger, Copenhaguen, Milà o Hamburg enlloc de les formes d'origen o les catalanes.
La carta d'AENA fa referència també a altres temes tractats secundàriament en l'estudi, com la retolació i la megafonia (dels quals l'estudi ja valorava el fet que fossin majoritàriament en català, per bé que destacava el paper preeminent del castellà). AENA també recorda que la forma del nom oficial de l'aeroport és únicament la castellana: "Cal esmentar que la denominació oficial de l'aeròdrom és Aeropuerto de Barcelona, per la qual cosa en aquest cas no hi ha possibilitat de traducció." La Plataforma per la Llengua valoraria de manera positiva un canvi de denominació oficial d'acord amb la ubicació de l'aeroport i la realitat social corresponent.
Pel que fa al web http://www.plataforma-llengua.cat/noticies/www.aena.es, l'empresa no mostra en la carta cap voluntat d'incloure el català en les opcions actuals en castellà i anglès, i aquesta llengua, de moment, queda relegada només a les pàgines dels aeroports del domini lingüístic català, a les quals s'accedeix un cop s'entra a la web principal a través de la versió en anglès o castellà.
La Plataforma per la Llengua lamenta la poca voluntat de l'empresa per normalitzar l'ús dels topònims de destinació, i se sorprèn d'aquesta resposta: AENA no pot relegar a un acord entre companyies la qualitat de l'atenció a l'usuari. La nostra organització, a més, considera incoherents i fora de lògica els criteris lingüístics assumits. D'altra banda, des de la Plataforma per la Llengua esperem també una resposta a la carta tramesa a la Generalitat de Catalunya per tal que interfereixi en els usos lingüístics d'AENA i es compleixi plenament l'article 31 de la Llei de política lingüística, pel qual les empreses de transport han d'emprar, almenys, el català en la retolació i en les comunicacions megafòniques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada