dimarts, 28 de febrer del 2012

Una rondalla sobre Catalunya, l'Estatut i La Taberna.

 Cada dia 10 homes es reuneixen en un bar per xerrar i beure cervesa.
El compte total dels deu és de 100€.

Els primers 4 homes (els més pobres) no paguen gens.


El 5º paga 1€.

El 6º paga 3€.

El 7º paga 7€.

El 8º paga 12€.

El 9º paga 18€.

El 10º (el més ric) paga 59€.

A partir de llavors, tots es divertien i mantenien aquest acord entre ells, fins que, un dia, l'amo del bar els va ficar en un problema: “Ja que vostès són tan bons clients,” els va dir, “Els vaig a reduir el cost de les seves cerveses diàries en 20€. Els glops des d'ara costaran 80€.”


El grup, no obstant això, va plantejar seguir pagant el compte en la mateixa proporció que ho feien abans.

Els quatre primers van seguir bevent gratis; la rebaixa no els afectava en absolut.

¿Però què passava amb els altres sis bevedors, els que realment abonen el compte?


¿Com havien de repartir els 20€ de rebaixa de manera que cadascun rebés una porció justa?

Van calcular que els 20€ dividits en 6 eren 3,33€, però, si restaven això de la porció de cadascun, llavors el 5º i 6º homes estarien cobrant per beure, ja que el 5º pagava abans 1€ i el 6º 3€.

Llavors el cambrer va suggerir que seria just reduir el compte de cadascun per, aproximadament, la mateixa proporció, i va procedir a calcular la quantitat que cadascun hauria de pagar.


El 5º bevedor, el mateix que els quatre primers, no pagaria gens:
100% d'estalvi


El 6º pagaria ara 2€ en lloc de 3€: ( estalvi 33%)

El 7º pagaria 5€ en lloc de 7€: ( estalvi 28%).

El 8º pagaria 9€ en lloc de 12€: ( estalvi 25%).

El 9º pagaria 14€ en lloc de 18€: ( estalvi 22%).

El 10º pagaria 49€ en lloc de 59€:( estalvi 16%).


Cadascun dels sis pagadors estava ara en una situació millor que abans : els primers quatre bevedors seguien bevent gratis i un cinquè també.

Però, una vegada fora del bar, van començar a comparar el que estaven estalviant.


“Jo només vaig rebre un euro dels 20€ estalviats,” va dir el 6º home:
va assenyalar al 10º bevedor dient “Però ell va rebre 10!”


“Sí, és correcte,” va dir el 5º home. “Jo també només vaig estalviar 1€; és injust que ell rebi deu vegades més que jo.”


“Veritat!!” , va exclamar el 7º home. “Per què rep ell 10€ de rebaixa quan jo rebut només 2? Els rics sempre reben els majors beneficis!”


“Un moment!”, van cridar els quatre primers al mateix temps. “Nosaltres no hem rebut gens de res. El sistema explota als pobres!”


Els nou homes van envoltar al 10º i li van donar una pallissa.


La nit següent el 10º home no va anar a beure, de manera que els nou es van asseure i van beure les seves cerveses sense ell. Però a l'hora de pagar el compte van descobrir alguna cosa inquietant:


Entre tots ells no ajuntaven els diners per pagar ni tan sols LA MEITAT del compte.















I així és, els catalans són els que més paguen perquè són els que més riquesa produeixen, en conseqüència haurien de tenir alguns avantatges. La comunitat que paga més impostos hauria de rebre majors beneficis.
Posant-nos traves a la nostre economia, impedint-nos avançar com a poble, humiliant la nostra dignitat i el més probable és que no apareguin mai més que no cal que anem a la taberna cada dia.
De fet, és gairebé segur que començaran a beure en algun bar a l'estranger on l'atmosfera sigui una mica més amigable.

Per els qui ho comprenen, no és necessària una explicació