L’Eurovegas ens fa la foto.

Hi ha vegades, que la gent es posiciona en un sí o un no. Hi ha persones que són així per naturalesa i que tot en la seva vida gira al voltant del blanc o el negre, o jo tinc raó i tu no la tens. Són gent decidida, la que sap tirar més pel dret. Altres, com un servidor, ens agrada més comptar fins a cent, reflexionar sobre certes decisions i viure dependents dels matisos refugiats a l’escala de grisos, i segurament camuflats conformement amb la indecisió que ens caracteritza.

Els darrers dies s'ha parlat molt sobre la possibilitat que s'instal•li a Catalunya el macro complex de joc Eurovegas. Aquest és l’últim dilema que tenim plantejat els catalans i que ens ha tingut entretinguts dies i dies, independentment que hi ha la possibilitat que sigui un debat estèril perquè em fa l’efecte que si s’ho vol quedar Madrid, des d’aquí no hi tenim gaire a fer. Perquè qui mana mana.

Per poder valorar-ho amb criteri l’Eurovegas, cal contextualitzar-lo en la seva dimensió real de la empresa que vol aquest projecte, i que aquesta té: tres Casinos a Las Vegas, dos Casinos a Macao, un Casino a Singapur i un Casino a Pennsilvania, del grup Las Vegas Sands Corporation.

Ara bé totes les discussions i les preses de posició que ha comportat sí que han servit per fer-nos un retrat col•lectiu que em sembla prou revelador, immediatament tothom es posiciona sobre el sí, sense saber el quid de la qüestió i tot el seu rere fons. Més que el sí o el no, m’han interessat alguna de les justificacions del contra. Davant d’unes xifres d’inversió i de llocs de treball que defensen ràpidament els partidaris del Euro Vegas, condemnant així a ser un país només d’oci i serveis, deixant de banda la cultura artística, esportiva, tecnològica i científica. Tot i que si fos realitat que poguéssim triar, serià molt bonic això. I podem dir que és ben cert que Catalunya en els últims anys treu el cap en recerca en determinats camps. I està molt bé. Però com a país som el que som. Per ser econòmicament el país que voldríem ser ja fem tard per ser capdavanters mundials. Molts ens han passat al davant. Tampoc som capdavanters mundials en industria, però almenys en tenim prou perquè la crisi no ens hagi esborrat del mapa a dia d’avui.

Tornant al anàlisis de tot plegat de l’Eurovegas, cal tenir en compte els tres fets següents:

1) A tots els llocs del món on hi ha grans complexos de joc es desenvolupen xarxes de prostitució en mans del crim organitzat.

2) El model de negoci del grup Sands es basa en l'explotació i importació de mà d'obra de països del Tercer Món. El casino els facilita allotjament en cases especials per a treballadors i cobren un sou miserable per jornades laborals de més de 12 hores al dia. Els treballadors estrangers estan temporalment al complex, generalment amb rotacions cada sis o dotze mesos, bé fent de paletes en la fase de construcció, o bé fent de personal de neteja i serveis un cop el casino ja està en marxa. En el cas d'Eurovegas, per fer això, necessitaria un permís especial del govern espanyol, que és el que té competències exclusives en el tema d'immigració.


3) He llegit en algun lloc que el projecte Eurovegas comportaria la creació de fins a 276.000 llocs de treball. Això és una exageració majúscula que no s'aguanta per enlloc: tot el sector de l'hostaleria, a Catalunya, va ocupar 225.000 persones  aprximadament el tercer trimestre del 2011, segons dades del Institut Català d'Estadística, Idescat. La majoria de llocs de treball que es crearien serien coberts per treballadors temporals immigrants, com ja ha fet Sands en altres llocs del món, i la resta serien llocs de treball de nul valor afegit, amb sous inferiors als 800 euros al mes, majoritàriament de cambrers i personal de neteja.

Amb aquesta informació, que cadascú es respongui a ell mateix si aquest és el model de desenvolupament econòmic que vol per a Catalunya. Però cal tenir en compte que cap agent social va preveure la bombolla immobiliària, i que el model basat en ocupació de baixa qualitat i en especulació per guanyar a curt termini ens portava a una bombolla. La qüestió ha de ser ben clara hem après alguna cosa del camí que ens ha portat a la crisi. La possible realitat ha de ser que alguns pot ser no hem aprés res del que ha passat en els darrers quinze anys.

El projecte d’Euros Vegas sembla la taula de salvació amb els arguments únics de crear llocs de treball i la consolidació de la marca Barcelona, però trobo a faltar una argumentació seriosa sobre els costos i beneficis de l’Euro Vegas pel major complex de joc d’Europa. Que ens costarà als catalans? I com repercutiran els seus beneficis? Els números canten un resort que aglomerarà tant turisme massificat com la mateixa Catalunya, no beneficia a tothom per igual, i ha curt termini serià beneficiós per Catalunya ¿Però hi ha llarg termini?

Durant la bombolla immobiliària s’acusava als qui advertien dels riscos que tenia per l’economia i el benestar de conservadors, contraris al progrés i apocalíptics. Els temps els ha donat la raó, però els arguments que s’utilitzaven per rebatre alguns dubtes sobre l’Euro Vegas no han millorat gens, i són els mateixos arguments que s’utilitzaven per no fer res davant de la bombolla immobiliària.

Som el que som, i fa molts anys que vivim del turisme malgrat el lleu descens d’aquest, però de ben segur que hi hagi o no hi hagi Euro Vegas no deixaran de venir els turistes perquè tenim molts altres valors afegits com a país.